La maduixera de bosc (Fragaria vesca) és una herba vivaç i estolonífera de la família Rosàcies, ben coneguda pels seus fruits, les delicioses maduixes de bosc.
Del coll de l’arrel de la maduixera neixen 3 tipus d’estructures que cal diferenciar. En primer lloc hi ha les fulles amb un pecíol llarg fins a un màxim d’uns 20 cm -aparentment una tija, però les estípules a la base ho desmenteixen- que acaba en tres folíols ovats, idèntics, de 2-8 cm de longitud, gairebé sense peciòlul, amb el marge dentat i els nervis ressaltats al revers. De la mateixa roseta surten també les tiges autèntiques, de la mateixa mida o més primes que els pecíols i que porten una o més flors. Els pecíols, el marge dels folíols i les tiges són més o menys pilosos. I encara de la roseta neixen a més estolons llargs, fins i flexibles que en algun punt toquen a terra i formen simultàniament una fulla cap amunt i arrels cap avall. Així la maduixera estén els seus dominis.
Les flors de la maduixera de bosc són relativament petites, de simetria radiada, pentàmeres, constituïdes per un doble calze en el qual les peces s’alternen d’un verticil a l’altre, 5 pètals blancs i nombrosos estams i carpels. A mesura que la madura, tot el receptacle de la flor s’inflarà per esdevenir la maduixa de bosc amb els petits aquenis -els autèntics fruits en el sentit botànic del terme- ordenats a la superfície com les escames d’una pinya. La maduixa de bosc no sol superar 1 cm de diàmetre, però certament és més gustosa que els maduixots del comerç. El maduixot (Fragraria x ananassa) és un híbrid de conreu originat per l’encreuament entre dues altres espècies de maduixera: F.chilensis -de Xile- i F.virginiana -d’Amèrica del nord.
La maduixera de bosc viu als marges i als indrets il·luminats de boscos humits com les rouredes i les pinedes de pi roig. Al la comarca de Bages la maduixera de bosc és poc freqüent, però augmenta la seva presència a major altitud i al Moianès.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª i 4ª) i Marta Querlat López Salvans (5ª)]