El teixidor (Embia ramburi) és l’espècie d’embiòpter més comuna a Catalunya.
Els embiòpters són un ordre d’insectes alats primitius que es coneixen des del període del Premià, del Paleozoic. Però realment només els mascles d’algunes espècies d’embiòpters tenen ales, les femelles no. En el cas d’Embia ramburi, cap dels dos sexes té ales. Els embiòpters s’anomenen en general teixidors per la seva capacitat de teixir galeries amb fils de seda on passen la major part del temps. Els embiòpters tenen el cos allargat i pla, peces bucals mastegadores semblants a les dels ortòpters, i un parell de cercs a l’extrem de l’abdomen. Els cercs de les femelles són simètrics, en canvi els mascles tenen el darrer segment abdominal mig partit i els cercs torçats de manera asimètrica.
Embia ramburi és un insecte del voltant d’1 cm de longitud. El cap és gros, ovalat i proveït d’antenes curtes, i el cos estret amb el protòrax o primer segment toràcic més estret que el cap, el mesotòrax i el metatòrax tan grans com el cap, i 10 segments abdominals curts. El primer artell dels tarsos del primer parell de potes està engruixit perquè hostatja les glàndules sericígenes que secreten els filaments de seda; a més té quetes orientades com una pinta que utilitza per teixir. També els fèmurs del tercer parell de potes estan engruixits, en aquest cas perquè contenen els músculs que li serveixen per caminar marxa enrere a la mateixa velocitat que quan va endavant. Els mascles adults -com l’exemplar de la foto- són negres, mentre que les femelles adultes tenen color castany.
Tant els mascles com les femelles d’Embia ramburi fabriquen galeries de fil sota pedres i dins d’escletxes. Aquestes galeries són tan estretes que l’animal no té prou espai per girar, de manera que circula endavant i endarrere i aprofita les bifurcacions per maniobrar. Embia ramburi viu en indrets càlids, sovint als llocs humanitzats. S’alimenta de matèria vegetal.
[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]