Tisoretes o tallacebes

Forficula auricularia

Forficula auricularia és l’espècie de tisoretes, papaorelles o tallacebes -els noms en català amb els quals es coneixen els insectes de l’ordre dermàpters- per excel·lència a la comarca de Bages. El nom popular de tallacebes és un localisme del Bages ben viu.

Les tisoretes tenen el cos allargat d’uns 15 mm, estret, deprimit -és a dir aplanat- i de color castany fosc lluent en el qual destaquen el parell de cercs a l’extrem abdominal, d’on prové el nom de tisoretes. El cap és rodó, molt mòbil i proveït d’ulls petits i d’un parell d’antenes. Segueix el tòrax amb un pronot i el parell de tegmines que corresponen al primer parell d’ales endurides com èlitres curts que tapen quasi completament el segon parell d’ales membranoses plegades a sota i que sí que els serveixen per volar. Tot i així, les tisoretes són molt més caminadores que no pas voladores i hi ha espècies àpteres. Segueix un abdomen llarg i lògicament segmentat que té a l’extrem el parell de cercs que utilitza en les disputes i en la còpula. Els mascles tenen els cercs corbats com pinces o els signes de parèntesi (), mentre que les femelles els tenen més paral·lels amb només la punta corbada. Les potes són potents i bones caminadores.

La imatge mostra un exemplar femella.

La femella pon els ous blancs apilats en un racó. La mare cuidarà les petites tisoretes que en naixeran. Els fills es quedaran al niu, a mesura que creixin faran incursions fora a buscar aliment, però tornaran. Quan la mare mori, els fills devoraran el seu cadàver.

Les tisoretes tenen activitat sobretot nocturna, mentre passen el dia amagades en escletxes de la fusta o sota les pedres, en cavitats ombrejades. S’alimenten de matèria vegetal variada i també de pugons o altres insectes petits. No és definitiu doncs el seu paper a l’agricultura; poblacions petites poden ser beneficioses, però poblacions grans poden ser perjudicials i trobar-se dins de pinyols de préssecs, prunes i albercocs.

Les tisoretes viuen en tota mena d’ambients, també els humanitzats.

Diu la tradició que les tisoretes es fiquen a les orelles, d’aquí el nom de papaorelles. El fet, però, és infundat; les tisoretes no tenen res per buscar dins d’una orella, si no és que hi cauen per equivocació. Tampoc és cert que tallin les cebes; els seus cercs són per subjectar, no pas per tallar.

[foto Montserrat Porta i Jordi Badia]