La troana (Ligustrum lucidum) és un arbre petit, d’uns 10 metres com a màxim, parent de l’olivera (Olea europaea) i encara més de l’olivereta (Ligustrum vulgare), que destaca per les fulles oposades, ovades amb el marge enter i la punta aguda, coriàcies, lluents, perennes i d’un verd fosc. La seva fusta és dura, com la de l’olivera. A l’estiu fa múltiples panícules còniques amb les branquetes oposades, cadascuna al seu torn amb una multitud de flors petites d’un blanc trencat, oloroses, que cobreixen pràcticament tota la capçada. Les flors consten d’un minúscul calze amb 4 dentetes, 4 pètals soldats per la base, 2 estams que sobresurten i 1 pistil. A la tardor les flors fecundades s’hauran transformat en unes olives petites de color violeta fosc, amb pruïna per sobre, que resten a l’arbre durant l’hivern i de les quals s’alimenten ocells com els tallarols de casquet i els estornells.
Ligustrum lucidum és originari de Xina i Corea, però com que s’utilitza com a arbre de parcs i carrers des de fa segles, actualment es troba per mig món, en particular per Europa i per la comarca de Bages. És una espècie vividora, amb pocs requeriments d’aigua, de llum i de tipus de sòl i que tolera la poda, ideal per la jardineria. Mercès a la dispersió de les llavors pels ocells, les troanes s’han estès i naturalitzat per les bardisses i els boscos de ribera de les àrees periurbanes. Les fredorades que en limitaven l’expansió al Bages semblen ser ja cosa de la història.
El nom popular de troana s’aplica indistintament també a d’altres espècies del gènere Ligustrum emprades en jardineria, entre elles Ligustrum japonicum que assoleix només uns 4 metres d’alçada i Ligustrum ovalifolium, un arbust de fulles menys coriàcies, que s’utilitza per fer tanques verdes retallades. També L.lucidum s’utilitza en tanques més amples.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’escarabat curculiònid Otiorhynchus cribicollis que s’alimenta de fulles de troana i d’altres oleàcies.