L’unflabou menut (Bupleurum semicompositum) és una herba anual, gràcil i menuda, d’aquelles que per observar-la cal ajupir-se. Pertany a la família Umbel·líferes, malgrat que el seu aspecte difereix molt del de les umbel·líferes més típiques.
Del coll de l’arrel neixen tiges d’1 mm de diàmetre, amb entrenusos llargs, que s’aprimen a mesura que es divideixen en ramificació cimosa i que en total assoleixen un pam d’alçada. Les fulles són sèssils, de base semiamplexicaule, estretament lanceolades de fins a 25 mm de longitud, amb la punta aguda i els nervis paral·lels. Els branquillons porten nombroses umbel·les de 4-6 radis de longitud molt desigual, entre 0 i 20 mm, cadascun amb una bràctea a la base que replica la forma que les fulles i de mida proporcional a la longitud del radi. Les umbèl·lules finals tenen 4-5 bractèoles lanceolades, de 3-4 mm de longitud, agudes, que fan la funció del periant d’una sola flor. A l’interior de la umbèl·lula hi ha el mateix nombre de flors que de bractèoles, cadascuna amb un ovari doble i els estams. El fruit és petit, d’1 mm, constituït per dues formes ovals fusionades per una cara plana.
L’unflabou menut surt després de les pluges de primavera als erms eixuts i amb sòl prim. Probablement es tracta d’una planta d’entrada recent a la comarca de Bages perquè no consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer, publicada l’any 1914.
Existeixen altres espècies del gènere Bupleurum semblants a B.semicompositum, també anuals, menudes i conegudes amb el nom popular d’unflabou. A les comarques de Bages i Moianès estan citats també com a mínim B.baldense que viu igualment als erms, B.praealtum dels prats, de mida menor però amb els fruits més grossos, B.tenuissimum que viu a les jonqueres i B.rotundifolium que té les fulles perfoliades. Cap d’aquestes espècies anuals de Bupleurum, anomenades indiscriminadament unflabou, és una planta freqüent en aquestes comarques.
[fotos Jordi Badia]