Veronica arvensis és una de les espècies anuals i menudes de veròniques que creix als horts, camps i patis. Es reconeix enfront d’altres congèneres per ser pubescent i pel seu dimorfisme foliar. Les fulles de la base són tan amples com llargues, dentades i amb un pecíol curt, però es redueixen progressivament a l’enfilar-se per les tiges procumbents fins a transformar-se imperceptiblement en bràctees el·líptiques i sèssils a l’arribar al raïm o espiga terminal. Les flors són molt petites, amb un pedicel curtíssim que les deixa quasi amagades entre les bràctees i una corol·la de només uns 2 mm de diàmetre dividida en 4 lòbuls quasi iguals, d’un blau intens. El pedicel curt, quasi absent, de les flors i els fruits és una altra característica identificativa de V.arvensis.
V.arvensis és una herba comuna al Bages, tot i que poc reconeguda pel seu port humil i les seves flors poc vistoses. Segons recull Pius Font i Quer al seu llibre Plantas Medicinales, les infusions de V.arvensis s’havien utilitzat per tractar malalts amb vòmits de sang.
[foto Jordi Badia]