Veronica persica és una herba anual que es fa veure per les flors prototipus del gènere Veronica, de corol·la simpètala d’1 cm de diàmetre, estriada de blau i blanc, amb dos estams divergents soldats sobre la pròpia corol·la i travessada al forat central per l’estil.
Veronica persica fa tiges ajagudes que ara i adés s’enlairen un pam d’alçada. Tota la planta és lleugerament pilosa. Les fulles tenen pecíol curt i un limbe ovat, més llarg que ample, amb el marge dentat o lobulat. A l’axil·la d’aquestes fulles surten les flors portades per un pedicel llarg i prim que allunya la flor o la càpsula fins més enllà de la fulla. La càpsula té els dos lòbuls comprimits i manté al seu sinus l’estil de la flor, posat com un piu de boina. Veronica és una de les espècies de veròniques comuna a les vores de camins i sembrats. L’espècie propera V.polita sembla una versió a escala reduïda de V.persica. V.hederifolia se’n diferencia per les seves fulles més amples que llargues i amb un nombre menor de lòbuls més profunds al marge.
[fotos Jordi Badia]