La vinya (Vitis vinifera), a la imatge 1ª, en un paisatge presidit per la silueta de Montserrat. L’amabilitat de la vinya combinada amb el perfil agrest de Montserrat retallat a l’horitzó conformen l’estampa inequívoca de la comarca de Bages.
Aquesta comarca té una llarga tradició vinícola. Les construccions de pedra seca escampades arreu de la comarca -els vessants esglaonats en feixes mantingudes per parets de pedra, les barraques aquí i allà i les tines construïdes a la mateixa vinya o als masos- en guarden la memòria. En conjunt, les construccions de pedra associades al conreu de la vinya constitueixen un patrimoni cultural disseminat de primer ordre al Bages. Durant segles, aquesta comarca abastí de vi a les veïnes del nord, el Berguedà, el Solsonès i la Cerdanya, on el clima és ja massa fred i humit per a la vinya. En temps passats eminentment agrícoles, la vinya fou el conreu principal. Durant el segle XIX, el Pla de Bages sencer i més tard els turons i serres que l’envolten es cobriren de vinyes, que progressivament s’enfilaren per vessants de muntanya impossibles mitjançant feixes estretes, ben poc productives. La màxima extensió de vinya s’assolí cap a finals del segle XIX. En aquells temps, la vinya ocupà el territori del Bages gairebé de cap a cap; només el Moianès i els relleus inabastables per l’agricultura de Montserrat i Mura en quedaren completament lliures. L’any 1892, la fil·loxera (Viteus vitifolii [= Phylloxera vastatrix]), un insecte de l’ordre homòpters, és a dir del grup dels pugons, involuntàriament importat d’Amèrica, després de travessar França i destruir les vinyes del país veí, arribà fins al Bages. La fil·loxera ataca les fulles i les arrels dels ceps, que acaben per morir. Al segle XIX, la majoria de vinyes eren conreades sota el règim de contracte de rabassa que donava dret a l’arrendatari o rabassaire a plantar i conrear una vinya fins que dos terços dels ceps havien mort. Amb la mort de les vinyes per la fil·loxera s’acabava també el contracte de rabassa morta i els drets sobre el terreny retornaven a l’amo. Les vinyes més allunyades dels nuclis de població i les menys productives s’abandonaren. Una bona part però es replantà amb ceps americans, resistents a la fil·loxera. Però a la decàda dels anys 30 del segle XX, en temps de la IIª República i de la guerra civil, coincidint amb la decadència dels ceps ja vells plantats al tombant de segle, moltes vinyes foren arrancades. Aquests terrenys foren ocupats principalment per pinedes secundàries de pi blanc i de pinassa, moltes de les quals han estat afectades pels grans incendis recents.
Durant tota la segona meitat del segle XX, els cellers cooperatius de Salelles i d’Artés i l’empresa Bodegas Roqueta SA van ser els principals baluards de la vinya al Bages. Després d’un llarg procés de millora de la qualitat, l’any 1995 l’Institut Català de la Vinya i el Vi concedí als viticultors de la comarca la denominació d’origen Pla de Bages. La varietat picapoll, un raïm blanc, és la més característica del Bages -a la imatge 4ª, raïm picapoll a punt de verema- , tot i que el macabeu, i les varietats de raïm negre Cabernet-Sauvignon, sumoll i merlot -a la foto 2ª- són igualment conreades. La denominació d’origen Pla de Bages ha donat un nou impuls al conreu mil·lenari de la vinya i a l’elaboració de vins excel·lents.
El conreu de la vinya és protagonista de la història del Bages, tant de les pàgines dedicades al medi natural, als canvis a la vegetació i al paisatge, com de les que ens recorden els fets socials, econòmics i culturals.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article La fil·loxera, de Jordi Badia.
- Vegeu l’erinosi de la vinya, una malaltia causada per l’àcar Colomerus vitis (= Eriophyes vitis).
- Vegeu les tines de pedra seca del sud-est del Bages.