gener 2021

Font dels Llops (Manresa)

La font dels Llops es troba al vessant costerut que enllaça els barris manresans de Sant Pau i de La Balconada, més amunt de l’antic camp de futbol de Sant Pau, al costat esquerre del torrent. El sender local de la font dels Llops guia l’itinerari que es pot iniciar a Sant Pau passant pel … Llegiu més

desembre 2020

Tortula muralis

Tortula muralis

Molses » Pottiaceae

Tortula muralis és una espècie de molsa que fa coixinets que no superen els 15 mm d’alçada, damunt de les roques i els murs calcaris. Els coixinets de Tortula muralis, malgrat ser baixos, solen estendre’s més que els de Grimmia sp., amb els quals es podrien confondre per la forma i l’hàbitat comuns si no s’observen els esporòfits.Tortula … Llegiu més

Palometa o lepiota pudent

Lepiota cristata

Agaricals » Agaricaceae

La palometa o lepiota pudent (Lepiota cristata) és un bolet petit, blanc amb esquames de color marró vermellós o caoba al barret, disposades concèntriques, més denses al centre que al marge. Té la fesomia exacta de les múltiples espècies del gènere Lepiota i segurament deu ser una de les més abundoses al Bages. El barret és inicialment … Llegiu més

Mycena metata

Mycena metata

Agaricals » Mycenaceae

Mycena metata és una espècie ben característica de l’extens gènere Mycena de bolets que personifiquen la delicadesa. Té un barret campanulat d’1,5 cm de diàmetre, prim, de color ocre o beix intens al centre que es difumina i aclareix ràpidament cap al marge. Les làmines ventrudes i separades es mostren com radis a la cara superior. El peu … Llegiu més

Mycena pura

Mycena pura

Agaricals » Mycenaceae

Mycena pura és un bolet fràgil, amb un barret de 4-6 cm de diàmetre inicialment campanulat i després pla però mantenint un umbó o mamelló central. És de color lila variable que ocasionalment pot tirar més o menys cap al blanc, el rosat o el groc i, a més, és higròfan, és a dir que absorbeix … Llegiu més

Ctenidium molluscum

Ctenidium molluscum

Molses » Hypnaceae

Ctenidium molluscum és una molsa de color verd daurat o amb tons de coure que creix sobre roques calcàries i talussos en caulidis exquisidament pinnats, molt juntets, formant làmines superposades com plomes de contorn triangular de 5-7 mm de base per 20-25 mm d’alçada.Els fil·lidis són amplament cordats a la base i sobtadament contrets en una … Llegiu més

novembre 2020

Molsa en cua d’esquirol

Leucodon sciuroides

Molses » Leucodontaceae

Leucodon sciuroides, que podríem anomenar en català molsa en cua d’esquirol, es reconeix en estat sec pels seus caulidis arquejats i coberts de fil·lidis imbricats. En realitat té dues menes de caulidis, els primaris ramificats i reptants sobre el substrat, dels qual sorgeixen el caulidis secundaris, més aparents, d’uns 2 cm i que surten enfora … Llegiu més

Fissidens taxifolius

Fissidens taxifolius

Fissidentaceae

Fissidens taxifolius és una molsa que, almenys a nivell del gènere Fissidens, es reconeix per la posició dística dels fil·lidis, en un sol pla. Els caulidis mesuren uns 2 cm. Els fil·lidis són ovats, amb marges denticulats i el nervi visible que arriba a sobresortir en un minúscul mucró. Observats els fil·lidis en detall, es … Llegiu més

Scorpiurum circinatum

Scorpiurum circinatum

Molses » Brachyteciaceae

Scorpiurum circinatum és una molsa que entapissa roques de natura calcària –les que es troben a les comarques de Bages i del Moianès- d’indrets ombrejats. L’aspecte general és el d’una catifa verda, ben aplicada al substrat rocós que pot quedar completament amagat. Els fil·lidis son ovato-lanceolats amb un lleuger ple longitudinal a cada costat, estrets … Llegiu més

Grimmia orbicularis

Grimmia orbicularis

Molses » Grimmiaceae

Grimmia orbicularis és una molsa acrocàrpica que forma coixinets quasi hemisfèrics d’uns 5-10 cm, atapeïts i de color entre verd i gris, més fosc en temporada seca. Viu sobre roques carbonatades i parets velles a plena llum, on és una de les molses més freqüents.Els fil·lidis són estretament lanceolats; els de la part inferior del … Llegiu més

Grimmia pulvinata

Grimmia pulvinata

Molses » Grimmiaceae

Grimmia pulvinata és una molsa que forma coixinets no gaire extensos però molt atapeïts, de colors verd, blanc i gris barrejats i variables segons la temporada, damunt de roques. Els fil·lidis són el·líptics o lanceolats, d’uns 2 mm de longitud, sobtadament contrets i acabats en un pèl blanc que continua el nervi, molt visible, que … Llegiu més

Molsa

Hypnum cupressiforme

Molses » Hypnaceae

Hypnum cupressiforme és una molsa de creixement pleurocàrpic –és a dir que s’estén horitzontalment entapissant superfícies- habitual dels boscos de la comarca de Bages, sobretot a les pinedes humides, difícil però de caracteritzar més enllà del seus fil·lidis de punta corbada i imbricats com les petites fulles esquamiformes del xiprer al qual al·ludeix el seu … Llegiu més

Nummulites striatus

Nummulites striatus

Foraminífers

Grava formada per fòssils de Nummulites striatus, a la imatge 1ª a Maians (Castellfollit del Boix), a la 2ª a la Colònia Jorba (Calders) i a la 3ª a Les Marcetes (Manresa). Els individus més grossos mesuren 25 mm de diàmetre, la majoria al voltant de 10 mm. Els Nummulites són el grup de fòssils … Llegiu més

Cervell de gat o calitx

El cervell de gat o calitx, més sovint anomenat caliche pel seu nom original en castellà adoptat arreu i ocasionalment també calcreta, és una crosta dura, compacta i extensa, formada a una certa fondària del sòl per cimentació calcària. Té color clar amb bandes marbrejades i engloba, en proporcions i mides variables depenent d’àrees, les … Llegiu més

octubre 2020

Plagiomnium undulatum

Plagiomnium undulatum

Molses » Mniaceae

Plagiomnium undulatum és una molsa de mida relativament gran, típica dels degotalls sobre roca calcària. S’identifica pels fil·lidis en forma de llengüeta de fins a 1 cm de longitud, de color verd clar, amb un nervi central ben marcat i amb minúscules dentetes agudes, unicel·lulars, al marge. L’adjectiu undulatum es refereix a les ondulacions transversals … Llegiu més

Marxant fi o menut

Amaranthus hybridus

Dicotiledònies » Amarantàcies

El marxant fi o menut (Amaranthus hybridus) rep aquest nom per la seva semblança amb el marxant (Amaranthus retroflexus), més comú arreu, del qual es distingeix pel seu port menor, per l’absència de qualsevol matís blanc a les fulles i per l’espiga terminal més llarga i estreta, malgrat que la inflorescència està també ramificada en … Llegiu més

Xinxa

Arma custos (= Cimex custos)

Hemípters » Pentatomidae

Arma custos (= Cimex custos) és una xinxa de la família Pentatomidae, la que exemplifica el bernat pudent (Nezara viridula). Té un cos d’uns 12 mm de longitud, de color ocre densament pigallat de puntets marró fosc. Més que pel color general, Arma custos es reconeix per les espatlles en angle agut i enfosquides, per … Llegiu més

Bernat marró marbrejat

Halyomorpha halys

Hemípters » Pentatomidae

El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) és una xinxa de la família Pentatomidae –com el típic bernat pudent (Nezara viridula)– originària d’Àsia oriental i en expansió per tot el món. A Catalunya es va detectar per primera vegada el 2016 a la ciutat de Girona; l’octubre del 2020 l’hem observat a la ciutat de Manresa. … Llegiu més

Els fòssils

Els fòssils són evidències materials de la vida en el passat geològic. Generalment els trobem inclosos dins les roques sedimentàries. Permeten saber l’edat d’aquestes roques i les característiques del medi en què van viure els organismes dels quals provenen.Els fòssils més coneguts i més abundants del Bages són d’origen marí. Provenen dels organismes que vivien … Llegiu més

Calcària nummulítica

La calcària nummulítica és el tipus de roca calcària constituïda per una acumulació d’esquelets o conquilles fòssils de nummulits, de natura calcària, fermament adherits per una matriu de ciment igualment calcari. La calcària nummulítica és molt característica de l’època de l’Eocè, al període Terciari. Cal mirar de prop la calcària nummulítica. S’aprecien molt bé els … Llegiu més

Gorg de la Llosa, riera de Guardiola

El gorg de la Llosa es troba al tram de la riera de Guardiola que limita entre els termes de Sant Salvador de Guardiola al sud i de Manresa al nord, poc més amunt del gorg de l’Oller. L’itinerari M-3 de l’Anella Verda de Manresa el visita. El gorg de la Llosa és un d’aquells … Llegiu més

Agriphila geniculea

Agriphila geniculea

Lepidòpters » Crambidae

Agriphila geniculea és una arna de la família Crambidae que entre els mesos de juliol i octubre sol deixar-se veure per les finestres de les cases. Com la majoria d’arnes, no és gens vistosa. L’adult té color d’ivori amb bandes longitudinals i punts marrons que mantenen el mateix patró, però que poden estar més o … Llegiu més

Berbena

Verbena officinalis

Dicotiledònies » Verbenàcies

La berbena (Verbena officinalis) és l’espècie per excel·lència de la família verbenàcies a la comarca de Bages, l’única plenament autòctona. La berbena és una herba perenne que a partir d’un rizoma relativament gruixut cada any treu tiges primes, de secció quadrangular i amb entrenusos llargs que pot assolir prop d’un metre d’alçada. Les fulles es … Llegiu més

Font del gorg Salat de la riera de Guardiola

En termes quantitatius, la font Salada de la riera de Guardiola passaria desapercebuda per insignificant, si no fos perquè, en termes qualitatius, la seva aigua és lleugerament salada. Aquesta font Salada es troba a la riba esquerra o solell de la riera de Guardiola en terme de Manresa, a aproximadament 1 km aigües amunt de … Llegiu més

Cranc senyal

Pacifastacus leniusculus

Decàpodes » Astacidae

El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) és un cranc de riu de la família dels astàcids el qual és originari del nord-oest dels EUA i del sud-oest del Canadà i va ser introduït a Europa per primera vegada l’any 1960. Aquesta primera introducció es va fer a Suècia amb la intenció de compensar la gran davallada … Llegiu més

El riu Llobregat a la Resclosa dels Manresans

La Resclosa dels Manresans, al riu Llobregat ben bé sota el castell de Balsareny, desvia un cabal aproximat d’1 m3/segon d’aigua cap a la Séquia de Manresa. La Resclosa dels Manresans és medieval. Fou construïda al segle XIV sota l’empenta d’autoritats civils i emprenedors manresans, i en litigi amb l’autoritat eclesiàstica, encapçalada pel mal bisbe … Llegiu més

Pebràs, terrandós

Russula delica

Russulals » Russulaceae

El pebràs o terrandós (Russula delica) és un bolet de bona mida, massís i rabassut, amb el barret inicialment de la forma convexa i deprimida al centre dels rovellons pinetells joves i el peu curt. Al créixer, els marges es desenrotllen fins que el barret pren la forma oposada d’embut. El color és íntegrament blanc, … Llegiu més

Itineraris geològics

Podeu descarregar-vos el format digital del llibre Itineraris Geològics – Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès, publicat l’any 1981 pel Centre d’Estudis Geològics Valentí Masachs. Precisament, Valentí Masachs va dirigir aquesta obra col·lectiva de la qual són coautors, a més del propi Valentí Masachs, Antonio Gómez, Josep M. Mata, Francesc Porta, Antonio Ramírez i Mn Lluís Via. … Llegiu més

La història geològica

L’estudi de les característiques de les roques que afloren al Bages ens dóna testimoni de com i quan es van formar.Les roques del Bages no són gaire antigues, geològicament parlant. La majoria són del període Terciari i algunes del Quaternari. Quan s’inicià la sedimentació dels materials que actualment formen el rocam que aflora a la … Llegiu més

Les roques i els minerals

INTRODUCCIÓ El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l’Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l’est i la cadena Ibèrica a l’oest i al sud. Durant part del Terciari, aquesta conca o depressió es va … Llegiu més

La geomorfologia

INTRODUCCIÓ El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l’Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l’est i la cadena Ibèrica a l’oest i al sud. Durant part del Terciari, aquesta conca o depressió es va … Llegiu més

setembre 2020

Guineu

Vulpes vulpes

Carnívors » Cànids

La guineu, guineu comuna o guilla (Vulpes vulpes) és un cànid d’uns 7 kg de pes present a tot Europa exceptuant Islàndia, a tot l’Àsia temperada, a gran part d’Amèrica del Nord i al nord d’Àfrica. La podem trobar a gairebé tots els biòtops, des de grans planes obertes fins a boscos muntanyosos. El seu … Llegiu més

Cranc de riu

Austropotamobius pallipes lusitanicus

Decàpodes » Astacidae

Al Bages hi ha tres espècies de cranc de riu. A la foto es mostra una femella amb ous de l’espècie autòctona Austropotamobius pallipes lusitanicus, actualment molt localitzada i en perill d’extinció al Bages, presumiblement a causa de la introducció del cranc de riu americà (Procambarus clarkii). El cranc americà és una espècie originària de … Llegiu més

Cranc de riu americà

Procambarus clarkii

Decàpodes » Astacidae

Al Bages hi ha tres espècies de cranc de riu. La més estesa, amb molta diferència, és el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), originari de Lousiana. Els adults de cranc americà, com l’il·lustrat a les fotos, exhibeixen un color roig cridaner; en canvi els joves són d’un verd caqui, críptic.La imatge 3ª mostra una … Llegiu més

La Roca Foradada i la Cadireta d’Agulles a Montserrat

El massís de Montserrat, com una serralada, s’estén d’est a oest; les seves panoràmiques més extenses i clàssiques són les vistes des del nord -la comarca de Bages- o bé del sud -el Baix Llobregat i part de l’Anoia. En canvi, Montserrat vist de l’est o de l’oest mostra un aspecte compacte. En sobresurten però, … Llegiu més

Barrinador o cuc del tomàquet

Helicoverpa armigera

Lepidòpters » Noctuidae

El barrinador o cuc del tomàquet (Helicoverpa armigera [= Heliothis armigera]), de l’extensíssima família Noctuidae de papallones nocturnes, és una plaga originària de Sud-àfrica i estesa arreu, també a Catalunya i a la comarca de Bages on afecta principalment als tomàquets cultivats als horts. El barrinador del tomàquet, més conegut en d’altres llengües com a … Llegiu més

Garlanda

Vicia cracca ssp.tenuifolia

Dicotiledònies » Papilionàcies

La garlanda (Vicia cracca ssp.tenuifolia) és una herba enfiladissa perenne dels prats frescals i llocs herbosos que, mercès als circells de les fulles, s’enfila per damunt de les herbes veïnes fins més amunt d’un metre del terra.Es distingeix entre les seves congèneres, a vegades amb dificultat, per les seves fulles compostes de 10-20 parells de … Llegiu més

Gavó rotundifoli

Ononis rotundifolia

Dicotiledònies » Papilionàcies

El gavó rotundifoli (Ononis rotundifolia) és una mata, llenyosa a la base, de la família papilionàcies. Tota la planta és pilosa, en especial els peduncles florals, el calze i els llegums. Quan no està florit, el gavó rotundifoli s’identifica per les fulles amb pecíol llarg, compostes de tres folíols arrodonits amb el marge fistonat, el … Llegiu més