maig 2021

Veçot

Vicia peregrina

Dicotiledònies » Papilionàcies (= Fabàcies)

El veçot (Vicia peregrina) és una herba anual enfiladissa de l’extens gènere Vicia de la família Papilionàcies que, a més de les faveres conreades al horts, comprèn nombroses espècies silvestres conegudes popularment com a veces o garlandes. El veçot fa una mata poc densa amb tiges primes, estirades i ramificades de manera aparentment atzarosa, a … Llegiu més

Trepadella

Onobrychis viciifolia

Dicotiledònies » Papilionàcies (= Fabàcies)

La trepadella (Onobrychis viciifolia) és una herba perenne de la família papilionàcies, cultivada com a farratgera i subespontània als herbassars humits de les vores de camins. La trepadella assoleix més de mig metre d’alçada amb tiges estirades i poc ramificades. Les fulles són compostes imparipinnades, amb 13-25 folíols el·líptics de fins a 3 cm de … Llegiu més

El riu Llobregat a Monistrol-Aeri

El riu Llobregat surt de la comarca de Bages per un passadís de bosc de ribera al fons de la vall aquí estreta, comprimida entre el massís de Montserrat a l’oest i la serra de Cul de Portadora, d’alçada molt més modesta, a l’est. En realitat aquestes serres no són relleus enlairats per cap plegament, … Llegiu més

abril 2021

Estratificació de Montserrat

El massís de Montserrat està constituït per estrats potents de conglomerat de ciment calcari separats per bandes més argiloses. Aquesta composició litològica fa que el massís prengui vagament la forma d’una piràmide esglaonada com la dels temples de la cultura maia centreamericana. La potència total dels conglomerats és un d’uns 1000 metres, des de Monistrol … Llegiu més

Bauma Gran de Marganell

La Bauma Gran de Marganell es troba anant amunt al vessant esquerre de la riera de Marganell pel camí de Guimberes que arranca de la Fassina, a la cruïlla de les carreteres de Marganell i Sant Cristòfol. La Bauma Gran és a la capçalera del torrent sovint eixut de Guimberes, a la ruta entre els … Llegiu més

Càrex de bosc

Carex sylvatica subsp.paui

Monocotiledònies » Ciperàcies

Carex sylvatica subsp.paui és la versió del càrex de bosc pròpia de barrancs i torrenteres en terres més meridionals, mentre que la subespècie nominal C.sylvatica subsp.sylvatica creix a les fagedes i es distribueix des del Moianès cap al nord abastant gairebé tot Europa. C.sylvatica subsp.paui és una herba perenne que fa una tofa de fulles … Llegiu més

Xanthogramma pedisequum

Xanthogramma pedisequum

Dípters » Syrphidae

Xanthogramma pedisequum és una mosca de la família dels sírfids que combina els colors groc llimona i negre imitant una vespa. És un cas del mimetisme batesià que només l’evolució per selecció natural pot explicar. El groc es distribueix al cap però no als ulls ni a les antenes, en una franja longitudinal a cada … Llegiu més

Destrossa als camins forestals de Castellgalí

Camins forestals del municipi de Castellgalí, com a mínim a l’àrea de les Vinyes de Castellgalí entre la riera de Cornet i el nucli urbà i a l’espai boscós que resisteix entre els polígons industrials de Castellgalí i del Clot de Tufau, han perdut l’encant; els l’han robat. Sota l’excusa d’un suposat manteniment, aquests camins … Llegiu més

Cotxinilla acanalada o dels cítrics

Icerya purchasi

Hemípters » Margarodidae

La cotxinilla acanalada o dels cítrics (Icerya purchasi [= Pericerya purchasi]) és una cotxinilla originària d’Austràlia i Nova Zelanda que ja al segle XIX es va estendre arreu del món llevat de les zones de clima fred, afectant sobretot les plantacions de cítrics. A més d’acarnissar-se amb tarongers i llimoners, la cotxinilla acanalada afecta plantes … Llegiu més

Apopestes spectrum

Apopestes spectrum

Lepidòpters » Erebidae

Apopestes spectrum és una papallona nocturna de la família Erebidae, molt vistosa quan és eruga i molt discreta a la fase adulta. Les erugues són allargades i acolorides de tons negre, blanc blavís i groc disposats en línies longitudinals estretes i ben delimitades, a les quals s’afegeixen punts negres als costats.  Aquestes erugues s’alimenten d’arbustos … Llegiu més

L’alzina de Querol

L’ alzina de Querol és el prototipus de la gran alzina que sol haver a l’era d’una masia. L’estampa del seu tronc vigorós que s’enforca ben aviat en gruixudes branques radials per estendre una capçada ampla, arrodonida i regular és magnífica. L’any 1991, l’alzina de Querol va ser declarada arbre monumental de Catalunya. A la … Llegiu més

Mosca de març

Bibio hortulanus

Dípters » Bibionidae

Bibio hortulanus és una espècie de mosca de març, és a dir un dípter del subordre dels nematòcers que comprèn sobretot els mosquits i de la família Bibionidae, probablement la més estesa i freqüent al Bages. Bibio hortulanus és una mosca de cos estret, de 6-8 mm de longitud. Té antenes curtes disposades en V … Llegiu més

Els llacs d’Argençola

Els llacs d’Argençola són formats per un seguit de rescloses que aturen la riera de Sant Cugat, la que baixa de Serrateix i Sant Cugat del Racó en direcció al Cardener a Súria, poc abans de confluir amb la riera del Tordell. Ocupen el centre de l’altiplà d’Argençola, prop del coll de Les Vilaredes, a … Llegiu més

La font del Mo (Calders)

La font del Mo es troba, força amagada, al vessant de l’esquerra del riu Calders, enfront de la colònia Jorba, al terme de Calders. Per arribar-hi cal pujar per un sender que arranca de la pista que va per la riba esquerra i enfila en ziga-zagues el vessant obac on pinasses de tronc alt i … Llegiu més

març 2021

El runam Nou de Cardona, març del 2021

La imatge mostra l’espai que havia ocupat el runam Nou de Cardona, ja completament buit de residus salins, modificat cap a una forma adequada per recollir els lixiviats, amb canals de recollida d’una aigua que amb el temps serà progressivament menys salada i el seu cabal menys sobtat i amb la terra nua esperant la … Llegiu més

El runam Vell de Cardona

El runam Vell o terrera Vella de Cardona, tal com ha quedat després de l’aturada definitiva, el novembre del 2017, de l’explotació dels residus que realitzava Ercros SA. Resten al runam Vell de Cardona uns 4,5 milions de tones de residus salins. El nou programa de restauració presentat per Ercros pretén conduir i captar amb … Llegiu més

Cabal al riu Llobregat a Castellbell 2009-2020

El cabal mitjà durant el període del 2009 al 2020 al riu Llobregat, a l’estació d’aforament de Castellbell, ha estat de 12,72 m3/segon.Els pics més alts de cabal s’han mesurat el 30.11.2014 amb 213 m3/s, el 15.10.2018 amb 225 m3/s, l’1.11.2018 amb 148 m3/s i, el més alt del període, el 23.01.2020 amb 319 m3/s, … Llegiu més

Lepthyphantes cf. leprosus

Lepthyphantes leprosus

Araneae » Linyphiidae

Lepthyphantes (= Leptyphantes) és un gènere d’aranyes de la família Linyphiidae fàcilment observables perquè sovint es deixen veure dins les cases, però difícils d’identificar a nivell d’espècie. A la península ibèrica n’hi ha com a mínim 27 espècies reconegudes. L’exemplar de la imatge és un mascle, probablement de l’espècie L.leprosus. Lepthyphantes leprosus és una aranya … Llegiu més

febrer 2021

Teranyines d’aranyes de la família Linyphiidae

Els matins tranquils d’hivern i primavera, les brolles i les pinedes es desperten engalanades de teranyines brillants per les gotetes d’aigua de condensació que els ha deixat la boira que amb els sol s’esvaeix. Les teranyines més freqüents a les brolles són un tapís lleugerament còncau d’uns 6-12 cm de diàmetre, disposat en horitzontal, dens … Llegiu més

Els ramals o brancs de la Séquia de Manresa

La Séquia de Manresa, el canal medieval que capta l’aigua del riu Llobregat a la Resclosa dels Manresans, sota el castell de Balsareny, i la condueix suaument pel Pla de Bages durant 26 km, no acaba pas el seu periple a l’estany de L’Agulla; L’Agulla és en realitat l’enforcadura de l’arbre on el tronc s’eixampla … Llegiu més

Font del Pitoi o de Sant Antoni

La font del Pitoi o de Sant Antoni, al vessant obac de la muntanya del Cogulló de Sallent poc per damunt del torrent de Soldevila, està devastada per la salinització. Abans de l’existència del runam salí del Cogulló, la font del Pitoi havia estat una de les fonts carismàtiques de Sallent, un destí de les … Llegiu més

Pedrera Solestany a la vall de Sant Antoni, a Sallent

La pedrera de la vall de Sant Antoni, a Sallent, propietat d’Àrids Solestany SA, explota roca calcària lacustre que aflora ja cisallada en formes planes o rectangulars. Aquesta roca s’utilitza directament com a pedra natural de construcció per parets, murs de contenció o enllosats, o bé es tritura per obtenir graves o àrids de la … Llegiu més

Garriga a conseqüència de la recurrència del foc

Una garriga prospera al vessant de la dreta de la vall de la riera de Mura o de Sant Esteve encarat generalment al sud, al seu tram final en terme de Talamanca, abans de la confluència al riu Llobregat. Aquesta garriga és dominada pel propi garric i pel llentiscle, als quals s’afegeixen alguns càdecs i … Llegiu més

Ametller

Prunus dulcis

Dicotiledònies » Rosàcies

L’ametller (Prunus dulcis), conegut també en català amb els noms d’ametler i ameler, és l’arbre cultivat que fa les ametlles. El seu nom genèric Prunus és el nom llatí que tenia la prunera en època romana. Dulcis significa dolç. OrigenUn estudi genètic de l’any 2010 aporta arguments sòlids per considerar que Prunus fenzliana és l’avantpassat … Llegiu més

Gessamí d’hivern

Jasminum nudiflorum

Dicotiledònies » Oleàcies

El gessamí o llessamí d’hivern (Jasminum nudiflorum) és un arbust de branques verdes, estriades i genistoides, febles i flexibles fins al punt de poder-se dirigir a voluntat amb fins ornamentals. El gessamí d’hivern fa una sorprenent florida entre els mesos de gener i març sobre les branques nues, abans de treure les fulles; queda tot … Llegiu més

Escarabat de nit

Phyllognathus excavatus

Coleòpters » Dynastidae

L’escarabat de nit (Phyllognathus excavatus) és una versió reduïda de l’escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis), que assoleix només uns 20-25 mm en estat adult. El mascle (foto 1ª) presenta també una banya sobre el cap, tot i que de mides més reduïdes que en el cas del seu parent, i una excavació a la part frontal … Llegiu més

gener 2021

Enciam bord

Lactuca serriola

Dicotiledònies » Asteràcies (= Compostes)

L’enciam bord, rascanuvis o rascanòvia (Lactuca serriola [= L. scariola]) és una herba erecta, robusta i heliòfila que creix en sòls profunds molt alterats per l’acció humana o dels animals domèstics. Generalment és anual, però a vegades es manté viva durant uns pocs anys. Pot arribar a fer com a màxim 2,5 metres d’alt i … Llegiu més

Les fonts de Rellinars

Les fonts de Rellinars, de molta anomenada i conegudes en plural perquè l’aigua raja simultàniament de diferents punts entre les roques al mateix indret, es troba a la riba dreta de la riera de Rellinars, a només uns centenars de metres riera amunt del poble. Després de travessar la riera pel pont entre la fàbrica … Llegiu més

Aranya

Olius argelasius

Araneae » Sparassidae

Olius argelasius és una aranya gran i pilosa, amb el cos d’uns 25 mm de longitud les femelles i 20 mm els mascles i potes gruixudes, de color bru clar exceptuant l’extrem de les potes, els quelícers i els ulls que passen a un castany fosc. A més, té distribuïts per tot el cos puntets … Llegiu més

Talpó comú

Microtus duodecimcostatus

Rosegadors » Cricètids

El talpó comú (Microtus duodecimcostatus) és un petit rosegador de la família dels cricètids que té curts el morro, les potes i la cua i presenta unes orelles molt petites que queden amagades entre el pèl del cap. Mesura entre 11 i 14,5 cm de llarg comptant la cua, la longitud de la qual representa … Llegiu més

Font dels Llops (Manresa)

La font dels Llops es troba al vessant costerut que enllaça els barris manresans de Sant Pau i de La Balconada, més amunt de l’antic camp de futbol de Sant Pau, al costat esquerre del torrent. El sender local de la font dels Llops guia l’itinerari que es pot iniciar a Sant Pau passant pel … Llegiu més

desembre 2020

Tortula muralis

Tortula muralis

Molses » Pottiaceae

Tortula muralis és una espècie de molsa que fa coixinets que no superen els 15 mm d’alçada, damunt de les roques i els murs calcaris. Els coixinets de Tortula muralis, malgrat ser baixos, solen estendre’s més que els de Grimmia sp., amb els quals es podrien confondre per la forma i l’hàbitat comuns si no s’observen els esporòfits.Tortula … Llegiu més

Palometa o lepiota pudent

Lepiota cristata

Agaricals » Agaricaceae

La palometa o lepiota pudent (Lepiota cristata) és un bolet petit, blanc amb esquames de color marró vermellós o caoba al barret, disposades concèntriques, més denses al centre que al marge. Té la fesomia exacta de les múltiples espècies del gènere Lepiota i segurament deu ser una de les més abundoses al Bages. El barret és inicialment … Llegiu més

Mycena metata

Mycena metata

Agaricals » Mycenaceae

Mycena metata és una espècie ben característica de l’extens gènere Mycena de bolets que personifiquen la delicadesa. Té un barret campanulat d’1,5 cm de diàmetre, prim, de color ocre o beix intens al centre que es difumina i aclareix ràpidament cap al marge. Les làmines ventrudes i separades es mostren com radis a la cara superior. El peu … Llegiu més

Mycena pura

Mycena pura

Agaricals » Mycenaceae

Mycena pura és un bolet fràgil, amb un barret de 4-6 cm de diàmetre inicialment campanulat i després pla però mantenint un umbó o mamelló central. És de color lila variable que ocasionalment pot tirar més o menys cap al blanc, el rosat o el groc i, a més, és higròfan, és a dir que absorbeix … Llegiu més

Ctenidium molluscum

Ctenidium molluscum

Molses » Hypnaceae

Ctenidium molluscum és una molsa de color verd daurat o amb tons de coure que creix sobre roques calcàries i talussos en caulidis exquisidament pinnats, molt juntets, formant làmines superposades com plomes de contorn triangular de 5-7 mm de base per 20-25 mm d’alçada.Els fil·lidis són amplament cordats a la base i sobtadament contrets en una … Llegiu més

novembre 2020

Molsa en cua d’esquirol

Leucodon sciuroides

Molses » Leucodontaceae

Leucodon sciuroides, que podríem anomenar en català molsa en cua d’esquirol, es reconeix en estat sec pels seus caulidis arquejats i coberts de fil·lidis imbricats. En realitat té dues menes de caulidis, els primaris ramificats i reptants sobre el substrat, dels qual sorgeixen el caulidis secundaris, més aparents, d’uns 2 cm i que surten enfora … Llegiu més

Fissidens taxifolius

Fissidens taxifolius

Fissidentaceae

Fissidens taxifolius és una molsa que, almenys a nivell del gènere Fissidens, es reconeix per la posició dística dels fil·lidis, en un sol pla. Els caulidis mesuren uns 2 cm. Els fil·lidis són ovats, amb marges denticulats i el nervi visible que arriba a sobresortir en un minúscul mucró. Observats els fil·lidis en detall, es … Llegiu més

Scorpiurum circinatum

Scorpiurum circinatum

Molses » Brachyteciaceae

Scorpiurum circinatum és una molsa que entapissa roques de natura calcària –les que es troben a les comarques de Bages i del Moianès- d’indrets ombrejats. L’aspecte general és el d’una catifa verda, ben aplicada al substrat rocós que pot quedar completament amagat. Els fil·lidis son ovato-lanceolats amb un lleuger ple longitudinal a cada costat, estrets … Llegiu més

Grimmia orbicularis

Grimmia orbicularis

Molses » Grimmiaceae

Grimmia orbicularis és una molsa acrocàrpica que forma coixinets quasi hemisfèrics d’uns 5-10 cm, atapeïts i de color entre verd i gris, més fosc en temporada seca. Viu sobre roques carbonatades i parets velles a plena llum, on és una de les molses més freqüents.Els fil·lidis són estretament lanceolats; els de la part inferior del … Llegiu més