La font dels Llops es troba al vessant costerut que enllaça els barris manresans de Sant Pau i de La Balconada, més amunt de l’antic camp de futbol de Sant Pau, al costat esquerre del torrent. El sender local de la font dels Llops guia l’itinerari que es pot iniciar a Sant Pau passant pel … Llegiu més
Tortula muralis és una espècie de molsa que fa coixinets que no superen els 15 mm d’alçada, damunt de les roques i els murs calcaris. Els coixinets de Tortula muralis, malgrat ser baixos, solen estendre’s més que els de Grimmia sp., amb els quals es podrien confondre per la forma i l’hàbitat comuns si no s’observen els esporòfits.Tortula … Llegiu més
La palometa o lepiota pudent (Lepiota cristata) és un bolet petit, blanc amb esquames de color marró vermellós o caoba al barret, disposades concèntriques, més denses al centre que al marge. Té la fesomia exacta de les múltiples espècies del gènere Lepiota i segurament deu ser una de les més abundoses al Bages. El barret és inicialment … Llegiu més
Mycena metata és una espècie ben característica de l’extens gènere Mycena de bolets que personifiquen la delicadesa. Té un barret campanulat d’1,5 cm de diàmetre, prim, de color ocre o beix intens al centre que es difumina i aclareix ràpidament cap al marge. Les làmines ventrudes i separades es mostren com radis a la cara superior. El peu … Llegiu més
Mycena pura és un bolet fràgil, amb un barret de 4-6 cm de diàmetre inicialment campanulat i després pla però mantenint un umbó o mamelló central. És de color lila variable que ocasionalment pot tirar més o menys cap al blanc, el rosat o el groc i, a més, és higròfan, és a dir que absorbeix … Llegiu més
Melanoleuca polioleuca és un bolet de la família tricolomatàcies, el barret del qual, vist per sobre, té el color gris dels apreciats fredolics però més llis i cerós i amb una estreta vora clara al marge. Si per confusió s’arranca, es veu clarament que no es tracta d’un fredolic perquè les làmines són escotades –fan un angle que … Llegiu més
Ctenidium molluscum és una molsa de color verd daurat o amb tons de coure que creix sobre roques calcàries i talussos en caulidis exquisidament pinnats, molt juntets, formant làmines superposades com plomes de contorn triangular de 5-7 mm de base per 20-25 mm d’alçada.Els fil·lidis són amplament cordats a la base i sobtadament contrets en una … Llegiu més
Leptodyctium riparium (= Amblystegium riparium) és una molsa de color verd clar que viu en ambients sempre molls o directament sota l’aigua. Forma caulidis llargs i poc ramificats, delicats i estirats, que s’ondulen suaument amb el moviment de l’aigua. Té fil·lidis lanceolats o ovato-lanceolats amb la punta acuminada, el nervi que no arriba fins a … Llegiu més
Leucodon sciuroides, que podríem anomenar en català molsa en cua d’esquirol, es reconeix en estat sec pels seus caulidis arquejats i coberts de fil·lidis imbricats. En realitat té dues menes de caulidis, els primaris ramificats i reptants sobre el substrat, dels qual sorgeixen el caulidis secundaris, més aparents, d’uns 2 cm i que surten enfora … Llegiu més
Fissidens taxifolius és una molsa que, almenys a nivell del gènere Fissidens, es reconeix per la posició dística dels fil·lidis, en un sol pla. Els caulidis mesuren uns 2 cm. Els fil·lidis són ovats, amb marges denticulats i el nervi visible que arriba a sobresortir en un minúscul mucró. Observats els fil·lidis en detall, es … Llegiu més
Scorpiurum circinatum és una molsa que entapissa roques de natura calcària –les que es troben a les comarques de Bages i del Moianès- d’indrets ombrejats. L’aspecte general és el d’una catifa verda, ben aplicada al substrat rocós que pot quedar completament amagat. Els fil·lidis son ovato-lanceolats amb un lleuger ple longitudinal a cada costat, estrets … Llegiu més
Grimmia orbicularis és una molsa acrocàrpica que forma coixinets quasi hemisfèrics d’uns 5-10 cm, atapeïts i de color entre verd i gris, més fosc en temporada seca. Viu sobre roques carbonatades i parets velles a plena llum, on és una de les molses més freqüents.Els fil·lidis són estretament lanceolats; els de la part inferior del … Llegiu més
Grimmia pulvinata és una molsa que forma coixinets no gaire extensos però molt atapeïts, de colors verd, blanc i gris barrejats i variables segons la temporada, damunt de roques. Els fil·lidis són el·líptics o lanceolats, d’uns 2 mm de longitud, sobtadament contrets i acabats en un pèl blanc que continua el nervi, molt visible, que … Llegiu més
Hypnum cupressiforme és una molsa de creixement pleurocàrpic –és a dir que s’estén horitzontalment entapissant superfícies- habitual dels boscos de la comarca de Bages, sobretot a les pinedes humides, difícil però de caracteritzar més enllà del seus fil·lidis de punta corbada i imbricats com les petites fulles esquamiformes del xiprer al qual al·ludeix el seu … Llegiu més
La molsa d’estrelles (Tortella squarrosa [= Pleurochaete squarrosa]) és una molsa molt freqüent al terra, sobretot a les obagues de les pinedes de pi blanc, on fa petits recobriments monoespecífics. Es reconeix a cop d’ull pel port endreçat del seu creixement acrocàrpic, amb caulidis drets de 2-3 cm d’alçada i fil·lidis disposats en forma d’estrella, … Llegiu més
Grava formada per fòssils de Nummulites striatus, a la imatge 1ª a Maians (Castellfollit del Boix), a la 2ª a la Colònia Jorba (Calders) i a la 3ª a Les Marcetes (Manresa). Els individus més grossos mesuren 25 mm de diàmetre, la majoria al voltant de 10 mm. Els Nummulites són el grup de fòssils … Llegiu més
El cervell de gat o calitx, més sovint anomenat caliche pel seu nom original en castellà adoptat arreu i ocasionalment també calcreta, és una crosta dura, compacta i extensa, formada a una certa fondària del sòl per cimentació calcària. Té color clar amb bandes marbrejades i engloba, en proporcions i mides variables depenent d’àrees, les … Llegiu més
Plagiomnium undulatum és una molsa de mida relativament gran, típica dels degotalls sobre roca calcària. S’identifica pels fil·lidis en forma de llengüeta de fins a 1 cm de longitud, de color verd clar, amb un nervi central ben marcat i amb minúscules dentetes agudes, unicel·lulars, al marge. L’adjectiu undulatum es refereix a les ondulacions transversals … Llegiu més
El marxant fi o menut (Amaranthus hybridus) rep aquest nom per la seva semblança amb el marxant (Amaranthus retroflexus), més comú arreu, del qual es distingeix pel seu port menor, per l’absència de qualsevol matís blanc a les fulles i per l’espiga terminal més llarga i estreta, malgrat que la inflorescència està també ramificada en … Llegiu més
Eleusine indica és una herba de la família de les gramínies, cespitosa i anual de la segona meitat de l’any. Floreix en 3-8 espigues digitades, obertes amunt a uns 45º i equidistants entre elles, amb disposició semblant a la de les espigues de l’omnipresent gram (Cynodon dactylon) però de port clarament més gran. Per complicar … Llegiu més
Arma custos (= Cimex custos) és una xinxa de la família Pentatomidae, la que exemplifica el bernat pudent (Nezara viridula). Té un cos d’uns 12 mm de longitud, de color ocre densament pigallat de puntets marró fosc. Més que pel color general, Arma custos es reconeix per les espatlles en angle agut i enfosquides, per … Llegiu més
El bernat marró marbrejat (Halyomorpha halys) és una xinxa de la família Pentatomidae –com el típic bernat pudent (Nezara viridula)– originària d’Àsia oriental i en expansió per tot el món. A Catalunya es va detectar per primera vegada el 2016 a la ciutat de Girona; l’octubre del 2020 l’hem observat a la ciutat de Manresa. … Llegiu més
Els fòssils són evidències materials de la vida en el passat geològic. Generalment els trobem inclosos dins les roques sedimentàries. Permeten saber l’edat d’aquestes roques i les característiques del medi en què van viure els organismes dels quals provenen.Els fòssils més coneguts i més abundants del Bages són d’origen marí. Provenen dels organismes que vivien … Llegiu més
La calcària nummulítica és el tipus de roca calcària constituïda per una acumulació d’esquelets o conquilles fòssils de nummulits, de natura calcària, fermament adherits per una matriu de ciment igualment calcari. La calcària nummulítica és molt característica de l’època de l’Eocè, al període Terciari. Cal mirar de prop la calcària nummulítica. S’aprecien molt bé els … Llegiu més
El gorg de la Llosa es troba al tram de la riera de Guardiola que limita entre els termes de Sant Salvador de Guardiola al sud i de Manresa al nord, poc més amunt del gorg de l’Oller. L’itinerari M-3 de l’Anella Verda de Manresa el visita. El gorg de la Llosa és un d’aquells … Llegiu més
Agriphila geniculea és una arna de la família Crambidae que entre els mesos de juliol i octubre sol deixar-se veure per les finestres de les cases. Com la majoria d’arnes, no és gens vistosa. L’adult té color d’ivori amb bandes longitudinals i punts marrons que mantenen el mateix patró, però que poden estar més o … Llegiu més
La berbena (Verbena officinalis) és l’espècie per excel·lència de la família verbenàcies a la comarca de Bages, l’única plenament autòctona. La berbena és una herba perenne que a partir d’un rizoma relativament gruixut cada any treu tiges primes, de secció quadrangular i amb entrenusos llargs que pot assolir prop d’un metre d’alçada. Les fulles es … Llegiu més
Abans de confluir al riu Cardener, al tram de Castellgalí i Manresa, la riera de Guardiola travessa substrat eocènic marí de roca dura en el qual excava una vall fonda i un seguit de gorgs adequats pel bany. Aquí la riera pren també del gran mas de la seva vora el nom també de riera … Llegiu més
En termes quantitatius, la font Salada de la riera de Guardiola passaria desapercebuda per insignificant, si no fos perquè, en termes qualitatius, la seva aigua és lleugerament salada. Aquesta font Salada es troba a la riba esquerra o solell de la riera de Guardiola en terme de Manresa, a aproximadament 1 km aigües amunt de … Llegiu més
El cranc senyal (Pacifastacus leniusculus) és un cranc de riu de la família dels astàcids el qual és originari del nord-oest dels EUA i del sud-oest del Canadà i va ser introduït a Europa per primera vegada l’any 1960. Aquesta primera introducció es va fer a Suècia amb la intenció de compensar la gran davallada … Llegiu més
La Resclosa dels Manresans, al riu Llobregat ben bé sota el castell de Balsareny, desvia un cabal aproximat d’1 m3/segon d’aigua cap a la Séquia de Manresa. La Resclosa dels Manresans és medieval. Fou construïda al segle XIV sota l’empenta d’autoritats civils i emprenedors manresans, i en litigi amb l’autoritat eclesiàstica, encapçalada pel mal bisbe … Llegiu més
El pebràs o terrandós (Russula delica) és un bolet de bona mida, massís i rabassut, amb el barret inicialment de la forma convexa i deprimida al centre dels rovellons pinetells joves i el peu curt. Al créixer, els marges es desenrotllen fins que el barret pren la forma oposada d’embut. El color és íntegrament blanc, … Llegiu més
El pebràs lleter vellutat (Lactarius vellereus [= Lactifluus vellereus]) és un bolet dels boscos planifolis que combina característiques de rovellons i lleteroles amb d’altres de pebrassos i les cuagres, com a mig camí entre els gèneres Lactarius i Russula. El pebràs lleter vellutat té un barret gros, ample i deprimit al centre, de fins a … Llegiu més
Podeu descarregar-vos el format digital del llibre Itineraris Geològics – Bages, Berguedà, Anoia, Solsonès, publicat l’any 1981 pel Centre d’Estudis Geològics Valentí Masachs. Precisament, Valentí Masachs va dirigir aquesta obra col·lectiva de la qual són coautors, a més del propi Valentí Masachs, Antonio Gómez, Josep M. Mata, Francesc Porta, Antonio Ramírez i Mn Lluís Via. … Llegiu més
L’estudi de les característiques de les roques que afloren al Bages ens dóna testimoni de com i quan es van formar.Les roques del Bages no són gaire antigues, geològicament parlant. La majoria són del període Terciari i algunes del Quaternari. Quan s’inicià la sedimentació dels materials que actualment formen el rocam que aflora a la … Llegiu més
INTRODUCCIÓ El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l’Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l’est i la cadena Ibèrica a l’oest i al sud. Durant part del Terciari, aquesta conca o depressió es va … Llegiu més
INTRODUCCIÓ El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l’Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l’est i la cadena Ibèrica a l’oest i al sud. Durant part del Terciari, aquesta conca o depressió es va … Llegiu més
La guineu, guineu comuna o guilla (Vulpes vulpes) és un cànid d’uns 7 kg de pes present a tot Europa exceptuant Islàndia, a tot l’Àsia temperada, a gran part d’Amèrica del Nord i al nord d’Àfrica. La podem trobar a gairebé tots els biòtops, des de grans planes obertes fins a boscos muntanyosos. El seu … Llegiu més
Al Bages hi ha tres espècies de cranc de riu. A la foto es mostra una femella amb ous de l’espècie autòctona Austropotamobius pallipes lusitanicus, actualment molt localitzada i en perill d’extinció al Bages, presumiblement a causa de la introducció del cranc de riu americà (Procambarus clarkii). El cranc americà és una espècie originària de … Llegiu més
Al Bages hi ha tres espècies de cranc de riu. La més estesa, amb molta diferència, és el cranc de riu americà (Procambarus clarkii), originari de Lousiana. Els adults de cranc americà, com l’il·lustrat a les fotos, exhibeixen un color roig cridaner; en canvi els joves són d’un verd caqui, críptic.La imatge 3ª mostra una … Llegiu més
El massís de Montserrat, com una serralada, s’estén d’est a oest; les seves panoràmiques més extenses i clàssiques són les vistes des del nord -la comarca de Bages- o bé del sud -el Baix Llobregat i part de l’Anoia. En canvi, Montserrat vist de l’est o de l’oest mostra un aspecte compacte. En sobresurten però, … Llegiu més
El barrinador o cuc del tomàquet (Helicoverpa armigera [= Heliothis armigera]), de l’extensíssima família Noctuidae de papallones nocturnes, és una plaga originària de Sud-àfrica i estesa arreu, també a Catalunya i a la comarca de Bages on afecta principalment als tomàquets cultivats als horts. El barrinador del tomàquet, més conegut en d’altres llengües com a … Llegiu més
El te bord o te de Mèxic (Chenopodium ambrosioides) és un blet, una herba anual de la família quenopodiàcies –actualment incorporada a la família amarantàcies- que es desenvolupa durant la segona meitat de l’any, assolint més de mig metre d’alçada.El te bord és una herba aromàtica d’un verd viu, amb tiges estriades ramificades des de … Llegiu més
L’espina cervina de fulla petita (Rhamnus saxatilis ssp.saxatilis [= R.infectoria]) és un arbust caducifoli propi de les rouredes submediterrànies i del tipus de carrascar menys sec. És fàcil de trobar als boscos del Bages si se sap distingir de l’aranyoner (Prunus spinosa), una espècie il·lustrada a l’apartat dedicat a les bardisses amb la qual, quan … Llegiu més
La garlanda (Vicia villosa ssp.varia [= Vicia villosa ssp.dasycarpa]) és una herba enfiladissa de la família papilionàcies que no dissimula gens el seu parentiu amb la veça (Vicia sativa ssp.sativa). El seu cicle vital sol ser anual.Les fulles són pinnades amb 8-12 parells de folíols el·líptics i acabades en un circell ramificat. Les tiges i … Llegiu més
La garlanda (Vicia cracca ssp.tenuifolia) és una herba enfiladissa perenne dels prats frescals i llocs herbosos que, mercès als circells de les fulles, s’enfila per damunt de les herbes veïnes fins més amunt d’un metre del terra.Es distingeix entre les seves congèneres, a vegades amb dificultat, per les seves fulles compostes de 10-20 parells de … Llegiu més
Vicia sepium, la veça de bosc o de bardissa, és una herba enfiladissa perenne, pròpia de les clarianes de les rouredes i les fagedes, que no dissimula gens la seva pertinença a l’extens gènere Vicia, el de les veces, les garlandes i les faveres cultivades. Les seves tiges ramificades i ben verdes assoleixen al voltant … Llegiu més
El gavó rotundifoli (Ononis rotundifolia) és una mata, llenyosa a la base, de la família papilionàcies. Tota la planta és pilosa, en especial els peduncles florals, el calze i els llegums. Quan no està florit, el gavó rotundifoli s’identifica per les fulles amb pecíol llarg, compostes de tres folíols arrodonits amb el marge fistonat, el … Llegiu més
