La malva o malva comuna (Malva sylvestris) és una herba bianual o perenne que no sol faltar mai en solars abandonats, a les vores de camins o a l’entorn de les cases de pagès.
Les fulles són de nerviació palmada i de contorn arrodonit, amb 5 o 7 lòbuls al seu torn dentats. Les flors de la malva mostren una bonica i inconfusible simetria radiada pentàmera. Consten d’un calze de 5 sèpals envoltat per 3 bràctees (el calicle), i d’una corol·la de 5 pètals grans, de fins a 3 cm de longitud, escotats a l’àpex i esplèndids amb el seu atractiu color rosa o porpra -el color malva-, més intens a les nerviacions. Els nombrosos estams estan soldats en una columna central que envolta els estils. Els seus fruits, que recorden una petita carabassa del voltant d’1 cm de diàmetre, són comestibles quan són verds.
La malva crètica (M.multiflora [= Lavatera cretica]) s’assembla molt a la malva (M.sylvestris) i viu als mateixos ambients. La malva crètica es diferencia pel seu port major, pel contorn de les fulles més rodó, per les peces del calicle més amples i en part soldades per la base i, sobretot, pels fruits de superfície llisa, mentre que els de la malva comuna són rugosos.
L’expressió “fer malves” o “criar malves”, aplicada a una persona morta i enterrada, al·ludeix encertadament al fet que la malva creix en sòls molt nitrogenats.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]
- Vegeu el rovell de la malva (Puccinia malvacearum)
- Vegeu el diabló de la malva (Lixus algirus).
- Vegeu la papallona noctura Larentia clavaria
- Vegeu la xinxa de les malves (Oxycarenus lavaterae)
- Vegeu el coralet o poll de moro (Pyrrhocoris apterus)
- Vegeu l’article Què crien les malves?, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.