La malva crètica (Malva multiflora [= Lavatera cretica]) és una planta molt similar a la malva comuna (M.sylvestris) i que creix als mateixos indrets ruderals amb sòl nitrogenat, de manera que gairebé sempre es prenen per la mateixa espècie.
La malva crètica és una herba perenne amb una tija gruixuda de fins a 4 cm de diàmetre que si es deixa créixer supera amb escreix el metre d’alçada. Té fulles amb pecíol molt llarg i limbe arrodonit, les més grosses de 15-20 cm de diàmetre, amb nerviació palmada i marge crenat amb 5-7 lòbuls poc profunds. Les flors tenen un doble calze; primer un calicle constituït per 3 peces verdes, ovades i en part soldades per la base, i el veritable calze que consta de 5 sèpals amples, aguts a la punta i irregularment dentats. Més endins es troben els 5 pètals d’uns 20 mm de longitud, espatulats, lleugerament soldats entre ells a la base, escotats al costat oposat i de to rosat amb venes ressaltades de color malva intens. Al centre de la flor hi ha l’ovari i més amunt la columna amb nombrosos estams. A la maturitat, l’ovari s’haurà transformat en un fruit de forma ovoide aixafada, com una carbasseta o un panet, constituït normalment per 8 mericarpis de superfície llisa disposats com els grills d’una taronja (foto 4ª). Aquest fruit és comestible.
La malva comuna (M.sylvestris) es diferencia pel seu port menor, el contorn de les fulles amb entrants sovint més profunds, els segments del calicle més estrets, els pètals més llargs i pel fruit constituït normalment per 10 mericarpis de superfície rugosa. Aquest darrer és el caràcter distintiu més clar, però cal obrir el calze concrescent per observar el fruit que amaga.
A Catalunya, la malva crètica es distribueix a les comarques litorals i prelitorals. És una planta comuna també a la comarca de Bages, com a mínim a la meitat sud fins al Pla, tot i que no apareix a la Flora del Bages publicada per Pius Font i Quer l’any 1914. Cal entendre que la malva crètica no era present al Bages a començaments del segle XX, però que, mercès a la progressiva urbanització i sobretot a l’escalfament global dels darrers decennis, ha eixamplat la seva distribució terra endins on malgrat la seva floració vistosa en ambients humanitzats de pas ha estat força desapercebuda, confosa amb la malva comuna.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu el rovell de la malva (Puccinia malvacearum)
- Vegeu el diabló de la malva (Lixus algirus).
- Vegeu la papallona noctura Larentia clavaria
- Vegeu la xinxa de les malves (Oxycarenus lavaterae)
- Vegeu el coralet o poll de moro (Pyrrhocoris apterus)
- Vegeu l’article Què crien les malves?, de Jordi Badia.