Els llacs d’Argençola són formats per un seguit de rescloses que aturen la riera de Sant Cugat, la que baixa de Serrateix i Sant Cugat del Racó en direcció al Cardener a Súria, poc abans de confluir amb la riera del Tordell. Ocupen el centre de l’altiplà d’Argençola, prop del coll de Les Vilaredes, a l’extrem nord del terme de Castellnou de Bages. L’indret és una propietat privada que ha incorporat el servei de turisme rural.
Els llacs d’Argençola constitueixen un hàbitat aquàtic situat a uns 400 metres d’altitud, a l’interfluvi entre el Cardener i el Llobregat, en una àrea relativament enlairada on els punts d’aigua són escassos. Queden força separats d’altres zones humides, fora de les rutes preferents de les aus aquàtiques i, per tant, poc susceptibles a la colonització per molts organismes aquàtics als quals els és difícil arribar-hi. Tot i així, les aus aquàtiques no ignoren aquest indret. A l’acostar-nos-hi, alguns ànecs coll-verd o algun bernat pescaire emprendran el vol.
En temporada plujosa, els llacs d’Argençola faran honor al nom, una mica desmesurat, de llacs. Però en temporada de secada, a l’estar alimentats per una riera de cabal escàs i fluctuant, l’aigua quedarà embassada sense circulació i amb tendència a l’eutrofització. L’oscil·lació del nivell de l’aigua als llacs d’Argençola dificulta el manteniment de la vegetació helofítica a les seves vores. En qualsevol cas, els llacs d’Argençola són un oasi sempre benvingut.
L’entorn dels llacs d’Argençola va ser dissenyat fa 100 anys amb voluntat paisatgística i ambientalista, expressament per a la passejada i l’observació de natura. Hi ha dues fonts d’obra; la font de Núria, enfonsada i a la qual cal baixar per unes escales, i la font de Ferro, lateral, que al brollar deixa un precipitat ataronjat d’òxid de ferro. Els arbres grans i vells del passeig que ressegueix la vora esquerra dels llacs contribueixen a l’hospitalitat i la dignitat de l’indret.
[fotos Jordi Badia]