L’aladern (Rhamnus alaternus L.) és un arbret perennifoli i dioic que sovint té forma arbustiva. Generalment no supera els 4 m d’alçada, però pot arribar als 6 m. Pertany a la família de les ramnàcies, i es coneix també amb els noms d’alabern, boix bord, lladern, llampúdol i llampuga, entre molts altres. El nom vulgar aladern, que ve del llatí alatĕrnus, s’usa també en català per referir-se a Phillyrea latifolia L., Phillyrea angustifolia L., Osyris lanceolata Steud. et Hochst., Rhamnus saxatilis Jacq. subsp. saxatilis i Rhamnus cathartica L.
Les fulles viuen uns dos anys; són coriàcies, lluents, el·lipticolanceolades o lanceolades i de distribució alterna; fan 1-6 cm de llarg; no tenen pèls i tenen el pecíol curt, algunes dentetes al marge (no sempre), l’anvers de color verd intens, el revers de color verd pàl·lid i els nervis no translúcids i força ressaltats a l’anvers. Si les fulles es miren a contrallum, es veu una estreta orla translúcida que tenen al marge.
Les flors són petites (diàmetre d’uns 3 mm), oloroses i de color groc verdós, i estan agrupades formant petits raïms que neixen a l’axil·la de les fulles. No tenen corol·la i tenen el calze dividit en 5 lòbuls lanceolats. Les masculines tenen els lòbuls reflexos i 5 estams, mentre que les femenines tenen els lòbuls drets i un sol pistil. Els fruits són drupes lleument ovoides i tòxiques per als humans, que fan de 4 a 5 mm de diàmetre, presenten 2 o 3 solcs superficials i tenen 2-5 pinyols (generalment 3) que contenen sengles llavors. Quan maduren, primer es tornen vermells i després negres. Les llavors tenen un solc que conté una estructura rica en lípids la qual té un paper important en la dispersió mitjançant les formigues. Floreix del febrer al maig i és pol·linitzat per insectes. Els fruits maduren principalment a l’estiu.
L’aladern és una planta molt variable en funció de les condicions climàtiques i edàfiques. La varietat balearica és una mata petita, de menys d’1 metre d’alçària, que arrela a les fissures de les roques calcàries, té les branques molt tortuoses i sol créixer ajaguda a terra. Té les fulles i els fruits més petits, i les inflorescències amb poques flors.
Resisteix perfectament el fred que pot arribar a fer al Bages i al Moianès, tolera bastant l’ombra, resisteix bé les sequeres i és indiferent a la naturalesa química del sòl pel que fa al carbonat de calci.
L’escorça és laxant, i les fulles són astringents. Les branques i les fulles són riques en tanins, per la qual cosa s’han fet servir per adobar pells. La fusta és dura, densa y homogènia, i desprèn una olor desagradable. És bona per a la torneria i l’ebenisteria, i s’ha usat per fer petits objectes, com ara pintes, sovint com a substituta de la de boix. Actualment, l’aladern s’utilitza principalment en reforestació i jardineria. És molt adequat per fer tanques, a causa del seu fullatge persistent i perquè suporta bé les esporgades.
És originari de les terres de clima mediterrani del sud d’Europa, el nord d’Àfrica i l’extrem sud-oest d’Àsia, on viu principalment en màquies, pinedes i alzinars poc densos. S’ha naturalitzat a l’illa de Gran Canària, Crimea, Califòrnia i Nova Zelanda. A Austràlia, on es va introduir com a arbust de jardí, s’ha convertit en una planta invasora a moltes zones, principalment a l’àrea costanera del sud-est. Al Bages i al Moianès és una planta freqüent. Abunda especialment al pla de Bages i el seu entorn proper.
L’aladern s’assembla a l’aladern fals (Phillyrea latifolia L.), i no és estrany trobar totes dues espècies creixent l’una al costat de l’altra. És fàcil distingir l’aladern de l’aladern fals tenint en compte que aquesta darrera espècie té les fulles oposades i no té els nervis prominents a l’anvers ni una orla translúcida al marge de les fulles.
A la imatge 1ª, un exemplar masculí en flor, amb flors amb 5 estams fèrtils; a la 2ª i 3ª, exemplars femenins carregats de fruits.
[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª)]
- Vegeu l’article Convergència, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.