Boles de canó a la roca sorrenca

A alguns indrets de la comarca de Bages, la roca sorrenca eocènica marina conté boles d’un rang d’entre 2 i 15 cm de diàmetre, integrades a la pròpia matriu de la roca i de la mateixa composició. En Geologia es coneixen internacionalment amb el nom de cannonballs, boles de canó. A l’aflorament de roca, les boles de canó poden mostrar-se en relleu positiu o convex, en l’anomenada forma noisette, o bé en relleu negatiu o còncau, en l’anomenada forma gruyère, si l’erosió les ha eliminat deixant el motlle extern.

La imatge 1ª mostra boles de canó en un estrat de roca sorrenca a Les Brucardes (Sant Fruitós de Bages). També hi ha boles de canó com aquestes a la paret de la balma de Les Brucardes amb pintures rupestres. Precisament, una pintura que s’interpreta com un sol aprofita una bola de canó seccionada diametralment. Les imatges 2ª i 3ª mostren boles de canó a la roca sorrenca al Malbalç, prop de la zona industrial de Bufalvent (Manresa). També hi ha boles de canó a la roca sorrenca de la balma dels Polvorers (Manresa).

A d’altres formacions geològiques del món hi ha boles de canó més grans, espectaculars i consistents. La platja de Bowling Ball Beach, a Califòrnia, acumula nombroses boles de canó de roca sorrenca, de la mida de les que s’utilitzen en una bolera. A la península ibèrica, les boles de canó més boniques deuen ser les que es troben integrades a la roca sorrenca de la formació Jaizkibel, al flysch de la costa de Gipuzkoa.

Cal buscar l’origen de les boles de canó en la sedimentació de la sorra i en el processos posteriors que la van cimentar i consolidar en una roca compacta, en ambients marins de plataforma continental. Probablement, les boles de canó de textura i mides diferents de formacions geològiques diferents tinguin també orígens diferents.

Interpretem que les boles de canó que es troben a la roca sorrenca marina de l’Eocè al Bages es deuen a l’existència al fons marí, durant el temps de sedimentació, de boles de restes de posidònia o boles de Neptú, exactament iguals a les que trobem avui arrossegades per les onades a les platges mediterrànies properes a prats submarins d’aquesta planta. Al rodolar pel fons marí sorrenc empeses pels corrents, aquestes boles de pèls i filaments atrapen partícules de sorra, tal com un fregall atrapa la brutícia. Quan finalment les boles de posidònia queden aturades al sediment, la seva matèria orgànica es degrada i desapareix, no fossilitza, però sí que en queda la forma esfèrica formada pels granets de sorra que havia incorporat. Si aquesta interpretació és certa, les boles de canó pertanyen a la categoria de les icnites o icnofòssils, és a dir, l’empremta gravada a les formes de la roca sedimentària de l’activitat d’éssers vius. Les boles de canó originades durant l’Antropocè, el temps actual, s’identificaran al futur per la presència de microplàstics, a més de sorra.

[fotos Jordi Badia]