Spergularia marina (= S. salina) és una herba que pot mantenir-se durant uns pocs anys, de la família cariofil·làcies. Les fulles es disposen per parelles oposades amb estípules escarioses a la inserció que, a les tiges joves, estan soldades fins més o menys la meitat. Aquestes fulles són linears, d’uns 2-3 cm, més o menys suculentes i sense pecíol. Tota la planta, incloent les fulles i sobretot les inflorescències, està eriçada de petits pèls glandulars. Les flors es disposen en una inflorescència cimosa, que porta també fulles progressivament més petites. Les flors són estrellades amb 5 pètals bicolors, bancs a la base i d’un rosa intens a la punta, igual de llargs que els sèpals. El nombre d’estams és molt variable, entre 1 i 8. El fruit és una càpsula que conté petites llavors discoïdals, la majoria d’elles sense ala al volt o amb una ala molt petita.
S.marina és una planta pròpia dels sòls salins, sobretot del litoral. No consta a la flora del Bages de Pius Font i Quer, redactada a començaments del segle XX, abans de l’inici de les explotacions mineres de potassa. Actualment es troba en sòls salinitzats per la mineria; l’hem localitzat a la Botjosa (Sallent) i a Vilafruns (Balsareny). Fàcilment es confon amb dos congèneres d’aspecte similar i que viuen als mateixos indrets: S.media i S.diandra. S.maritima és més robusta, perenne, amb les fulles suculentes, flors amb 10 estams i granes alades. En canvi, S.diandra, l’espècie del gènere Spergularia més estesa als sòls salinitzats del Bages, és anual i més petita, amb els pètals estrets i més curts que els sèpals i les granes sense ala. A més, al Bages hi ha S.rubra, l’espècie més comuna, estesa i amb diferents subespècies, pròpia de sòls nitrogenats més que no pas salins.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article Les plantes halòfites dels sòls salats del Bages, de Jordi Badia.