La riera de Malrubí té una conca llarga i estreta, orientada de nord-est a sud-oest, d’uns 15 km de longitud en una línia recta impossible però molt més llarga en realitat, amb la capçalera situada a uns 1000 metres d’altitud a L’Estany, en ple Moianès, i el final a 270 metres a Artés, a l’extrem nord-est del Pla de Bages, on s’ajunta amb la riera Gavarresa.
La capçalera de la riera de Malrubí, amb els seus torrents afluents del Gomis, de Riu Sec i de Rodors, s’inclou a l’espai natural protegit PEIN del Moianès. Aquesta àrea de capçalera de la conca pertany majoritàriament al terme municipal de Moià.
La riera de Malrubí ha excavat una vall sovint fonda i flanquejada per parets que mostren les lutites i les sorrenques d’origen continental i color rogenc de la formació geològica Artés, i en alguns trams també guixos. A diferència de la riera Gavarresa que incorpora clorurs provinents de la font Salada d’Oló i del torrent Salat d’Horta d’Avinyó, la riera de Malrubí manté l’aigua dolça fins a la desembocadura.
La riera de Malrubí té cabal permanent, però escàs segons les temporades.
La imatge mostra la riera de Malrubí a Artés, ja prop de la desembocadura. Vora l’aigua s’observa el càrex pèndul (Carex pendula) amb les seves característiques fulles amb el nervi central prominent.
[foto Jordi Badia]