Blanqueta de la col

Pieris rapae

La blanqueta de la col (Pieris rapae) és una papallona blanca molt comuna als horts, les erugues de la qual, com el seu nom indica, s’alimenten de plantes de la família crucíferes, principalment de les cols cultivades, i també d’alguna més com la caputxina (Tropaeolum majus) que a vegades es planta com a esquer i d’herbes del gènere Reseda.

La blanqueta de la col (P.rapae) s’assembla molt a la blanca de la col (P.brassicae) i a la blanqueta perfumada (P.napi) per la morfologia i per l’alimentació, tant que gairebé sempre es confonen i s’anomenen en conjunt papallona de la col. Els adults de la blanqueta (P.rapae) -a les imatges 5ª, 6ª, 7ª i 8ª- es distingeixen dels de la blanca (P.brassicae) per la seva menor envergadura i perquè la taca negra a l’extrem apical de l’anvers de les ales anteriors no és tan extensa ni tan negra. Vistes pel revers, les ales són blanques als mascles i més grogues a les femelles. El revers de les ales posteriors té escates com puntets de color blau, a vegades amb matís verd o gris, més concentrades al costat posterior de la vena medial V4 que al seu costat anterior -fotos 7ª i 8ª-.

Les erugues de la blanqueta (P.rapae) –a les imatges 1ª, 2ª, 3ª i 4ª- són verdes amb una línia dorsal fina groga, puntets grocs als laterals coincidint amb el centre de cada segment, un puntejat negre petit a l’atzar i amb pilositat blanca. Posades sota una fulla de col -fotos 2ª, 3ª i 4ª- resulten críptiques perquè tenen exactament el mateix color. En canvi, les erugues de la blanca (P.brassicae) tenen taques negres circulars més grosses que les fan més vistoses.

La blanqueta de la col fa diverses generacions a l’any. Les femelles adultes agrupen els ous de color taronja i forma troncocònica al revers de les fulles de col o d’una altra planta nutrícia. Al cap de pocs dies neixen les erugues que fan vida solitària. A diferència de les erugues de la blanca (P.brassicae) que es troben més sovint a les fulles, les de la blanqueta (P.rapae) tenen predilecció pel cabdell o coliflor que devoren internament mentre queden amagades i protegides d’insecticides i d’himenòpters que les puguin parasitar.

La blanqueta de la col pot ocasionar perjudicis greus als conreus de qualsevol varietat de col.

[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia (1ª, 2ª, 3ª, 4ª, 5ª i 6ª), Jordi Badia (7ª) i Pere Moraleja (8ª)]