La xinxa blava (Zicrona caerulea) és una xinxa de la família Pentatomidae d’un fantàstic color blau iridiscent a tot el cos, incloent les potes i les antenes, llevat només de la secció membranosa de les ales, més fosca, que cobreix l’extrem de l’abdomen. Per reblar el clau, les nimfes tenen l’abdomen d’un vermell escarlata combinat amb franges negres, sense gens de blau.
La xinxa blava té un cos arrodonit d’uns 5-7 mm i un cap relativament ample que a sota amaga el llarg bec punxegut (vegeu foto 2ª). A diferència d’altres xinxes, la xinxa blava no utilitza aquest bec per xuclar sucs de plantes, sinó per punxar i alimentar-se de larves toves d’escarabats crisomèlids com el de la patata (Leptinotarsa decemlineata), d’erugues de papallona o d’altres insectes devoradors de plantes. La xinxa blava manté intactes al seu cos les toxines de les seves preses que la fan a ella al seu torn verinosa, i ho adverteix amb els seus colors vius. La xinxa blava pot ser utilitzada en la lluita biològica contra algunes plagues d’insectes comunes dels conreus.
La xinxa blava viu una mica per tot arreu sense ser mai abundosa, entre les herbes espontànies o cultivades on es trobin les seves preses.
[fotos Montserrat Porta (1ª i 2ª), Montserrat Porta i Jordi Badia (3ª) i Jordi Badia (4ª)]