El cucut (Cuculus canorus) és un ocell que ens marca l’arribada de la primavera amb el seu inconfusible cant, el del rellotge de cucut. Altres ocells com les tórtores (Streptoelia sp.) o la puput (Upupa epops) tenen un cant similar, però més dèbil i ululant, mentre que el del cucut és més potent i pausat.
El cucut és estival a Catalunya, on arriba de finals de març a abril provinent de la seva àrea d’hivernada a l’Àfrica subequatorial. A l’estiu el podem trobar per bona part del vell món, arribant fins més al nord del cercle polar àrtic. A tot estirar, la tornada sol ser a principis d’agost, tot i que els joves solen fer-ho més tard. El cucut es troba en una gran diversitat d’hàbitats, des de zones litorals fins a l’alta muntanya. A Catalunya és més comú a la muntanya mitjana.
El cucut és una au de mida mitjana, amb la cua i cos allargats i unes potes molt curtes i zigodàctiles (foto 3ª). El plomatge de les parts superiors és uniforme i de color gris. El ventre és de color blanc amb un barrat fosc. Les femelles presenten una mica de color marronós a la zona del collar (foto 2ª), o fins i tot tenir-hi totes les parts inferiors, en que es denomina fase marronosa. El cap és tot ell del mateix color que el dors i presenta un bec punxegut i una mica corbat, amb un ull amb l’iris de color groc en els adults (foto 1ª) i marronós en els joves.
L’aliment principal d’aquest insectívor són les erugues, que pot identificar a llarga distància des d’una talaia (foto 2ª). Una de les seves predilectes és l’eruga processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). El cucut esventra les erugues, en buida el contingut intestinal i a continuació se les empassa, per després regurgitar-ne els pèls.
El cucut no fa niu, sinó que, quan ha de pondre els ous, parasita el d’altres espècies, un fet que sempre ha fascinat als ornitòlegs. Cada femella de cucut parasita una espècie concreta de petit passeriforme insectívor, la dels seus pares adoptius, que poden ser els balquers i boscarles (Acrocephalus sp.), el pit-roig (Erithacus rubecula), el pardal de bardissa (Prunella modularis), el cargolet (Troglodytes troglodytes), les cueretes (Motacilla sp.) etc. Aprofitant un moment que aquests darrers ocells abandonin el niu, la femella del cucut ràpidament hi pondrà el seu ou i en robarà un de la niuada original. La femella del cucut repetirà aquest procés unes vuit vegades en nius diferents durant l’estiu. L’ou del cucut, que és mimètic amb el de l’espècie parasitada, sol ser el primer en eclosionar, i el pollet que en neix aviat farà caure del niu els ous o pollets originals. La femella del niu parasitat anirà alimentant el seu “únic descendent” fins que al cap d’unes tres setmanes, aquest arribi a la mida del cucut adult i abandoni el niu.
De les 140 espècies que hi ha dins l’ordre dels cuculiformes, que consta de 28 gèneres, 57 d’elles són exclusivament paràsites en la criança de la seva descendència, tal i com passa amb l’altre espècie present a Catalunya: el cucut reial (Clamator glandarius).