El plàtan de la font de Sant Pau

El plàtan (Platanus x hybrida) de la font de Sant Pau ha de ser un dels arbres més grans del terme de Manresa, si no el que més. Es troba a uns 50 metres de la font de Sant Pau, que al seu torn pren el nom d’aquest barri manresà, al peu del camí que ressegueix la riba esquerra del Cardener en direcció a la passera de can Poc Oli i que forma part de l’itinerari de natura “M4 – Del Cardener al Llobregat” de l’Anella Verda de Manresa.

El plàtan de la font de Sant Pau està catalogat al Pla Especial Urbanístic de protecció d’arbres i arbredes d’interès municipal de Manresa. A la seva fitxa EBIM-025 llegim que el plàtan mesura 34 metres d’alçada i 5,1 metres de perímetre de tronc. Déu n’hi do! La seva presència ferma i alterosa contribueix a l’encant de l’indret.

El plàtan de la font de Sant Pau il·lustra les mides imponents que assoleixen els plàtans quan viuen en terreny fèrtil, disposen d’aigua i no estan sotmesos a tales periòdiques. Posat al nord de la ratlla dels Pirineus, posem per exemple a la vora del canal de Midi, en una carretera local de la plana del Rosselló o a la vila de Ceret, no seria tan excepcional. Però al sud, on perviu la funesta mania de podar fins i tot contra arbres ornamentals quan no hi ha llenya ni cap benefici a guanyar, el plàtan de la font de Sant Pau és un arbre ben digne d’admiració.

La seva capçada és més alta que ampla, poc regular perquè algunes branques grans van ser mutilades a l’arrancar de l’enforcadura, fa ja molts anys. Una de les branques restants va assumir el protagonisme i s’enfila vertical, forta i dreta cap al cel.

L’eliminació d’horts il·legals a l’entorn de la font de Sant Pau i l’obertura de l’itinerari de natura per la vora esquerra del Cardener va significar la salvació pel plàtan, que d’altra banda hagués estat abatut. El risc actual més preocupant és la proximitat del col·lector de salmorres, els vessaments accidentals del qual han causat ja la mort de nombrosos grans arbres a la riba del Cardener.

[fotos Jordi Badia]