La font de la Cura és una font natural amb tots els elements d’una font tradicional, malgrat estar situada al nucli urbà de Navarcles.
La roca calcària dura i d’origen marí fa una cinglera en forma d’amfiteatre obert cap al riu Calders a un centenar de metres enllà de la resclosa del llac de Navarcles. Pel mig d’aquesta cinglera salta un torrent que haurem d’anomenar també de la Cura, i per un brollador i per múltiples degotalls a la paret de roca situada al marge esquerre en el sentit del corrent del torrent -la que queda a la dreta quan s’hi arriba des de baix- raja la font de la Cura. L’aigua de la font cau en una pica de pedra abans de seguir torrent avall. A la paret molla es diposita travertí de formes arrodonides, discordant amb l’estratificació de la roca calcària eocènica. Tota la part humida de la paret està entapissada de molses i capil·leres (Adianthum capillus-veneris).
Després del salt, el torrent segueix soterrat en un tub; el fet va permetre d’esplanar tot l’espai del davant de la font i arranjar-lo en un parc: el parc de la font de la Cura. Ja fa anys s’hi van plantar arbres que en aquest indret humit i arrecerat s’han fet alts; prop de la font hi ha plàtans, i més enllà roures, pollancres i un àlber solitari. El parc disposa també de taules de fusta amb els seus bancs. La font, el dringar de l’aigua, l’espai ombrejat per plàtans i la taula per berenar, ¿què més es pot demanar?
A l’entrada del parc hi ha una font artificial d’obra, moderna, amb dues aixetes: d’una en raja aigua de la font de la Cura i de l’altra aigua de subministrament de Navarcles amb garantia sanitària per gentilesa d’Aigües de Manresa.
[fotos Jordi Badia]