Els rius Cardener i Llobregat, en la seva travessa per la comarca de Bages, gairebé mai porten el cabal complet per la llera, sinó que bona part del cabal circula per algun canal. Una resclosa atura el riu i deriva part del cabal cap a un canal paral·lel per on l’aigua circula uns centenars de metres fins que salta a les turbines d’una fàbrica de riu, una colònia tèxtil o una central hidràulica i retorna al riu. I tan bon punt l’aigua d’un canal ha retornat al riu, una nova resclosa la deriva cap a un altre canal. Cal dir, a més, que el cabal que alguns dels canals capten és clarament abusiu pels modestos rius Cardener i Llobregat i que no tots els salts tenen instal·lacions d’energia hidràulica en funcionament. Allò que hauria de ser la norma, l’aigua del riu circulant pel riu, esdevé l’excepció; i, a la inversa, allò que hauria de ser l’excepció, l’aigua del riu circulant per un canal artificial, esdevé la norma. És el món al revés. Com que això és així des de fa ja més d’un centenar d’anys, poc es discuteix.
La majoria d’aquests canals estan cimentats, per tant la seva contribució a eixamplar l’àrea humida del riu sol ser escassa i no hi poden arrelar plantes aquàtiques fàcilment. Les instal·lacions i barreres a l’inici i al final del canal tampoc permeten l’entrada i la subsistència dels peixos. En la majoria de casos pesa més allò que els canals resten de la potencialitat ambiental del riu que no pas l’hàbitat aquàtic i la zona humida que eixamplen.
La imatge mostra el canal de La Corbatera a la dreta del Llobregat a Sallent, flanquejat de canyís. Riu amunt hi ha el canal de Cabrianes a la riba esquerra i riu avall el del Pont de Cabrianes a la riba dreta. Els trams de riu amb el cabal sencer entre canal i canal són molt curts. Al darrera de la imatge apareix el runam salí del Cogulló.
[foto Jordi Badia]