A la Gola del Bigaire, el riu Llobregat passa per les grans escletxes que ha obert a l’estrat de roca calcària nodulosa, d’origen marí en una plataforma contiental. Quan el cabal és baix, és possible travessar el riu saltant de roca en roca.
El tram del riu Llobregat d’uns 3 km entre la confluència de la riera de Mura o de sant Esteve i la població del Pont de Vilomara manté les condicions naturals de la llera i de tota la vall encaixada. Al bell mig d’aquest espai natural es troba la Gola del Bigaire, que pertany als municipis de Manresa per la riba dreta i de Talamanca per l’esquerra. Conta la tradició que un bigaire –és a dir un raier- hi va morir.
El tram manresà de la vall del Llobregat, sota els cingles de Roca Tinyosa a l’est de Viladordis, s’inclou a l’Anella Verda de Manresa, essent-ne l’àrea més salvatge. L’itinerari M5 “Els cingles del Llobregat” de l’Anella Verda de Manresa volta per aquest tram de riu i visita la Gola del Bigaire.
Des dels inicis de la industrialització a Catalunya, el riu Llobregat ha estat intensament explotat per moure turbines, generar electricitat i fer anar fàbriques tèxtils.
El riu Llobregat va veure créixer nombroses colònies industrials a les seves ribes. Excepcionalment, al tram de la Gola del Bigaire el riu Llobregat és alegre i lliure d’artificialitat, com si fos un riu pirinenc ben conservat, no pas el laboriós Llobregat al seu curs mig. El cabal però no és complet; falta l’aigua que circula pel canal de l’antiga Companyia Anònima Manresana d’Electricitat –CAME- excavat a la roca del vessant manresà i que retornarà al riu poc abans del Pont de Vilomara, i la que la Séquia de Manresa ha desviat a Balsareny i que es retorna a la conca des de molt punts, alguns al riu Cardener.
[fotos Jordi Badia]