La imatge 1ª mostra la confluència de la riera de Mura -coneguda amb el nom de riera de Sant Esteve en el seu tram més baix- amb el riu Llobregat. Destaca el contrast entre el color verdós de l’aigua de la riera i el marró vermellós de la del riu. El color de l’aigua de la riera és, en realitat, el del fons, perquè el dia 15 de juny de 2008, quan es va fer la foto, l’aigua era transparent; mentre que el color del riu és degut a la presència de partícules d’argila en suspensió. Aquest color al Llobregat és l’habitual quan baixa crescut perquè a gran part de la seva conca abunden les roques argiloses de l’Eocè i l’Oligocè continentals, que acostumen a ser de colors vermellosos perquè contenen òxids de ferro. Per contra, la riera de Mura, encara que baixi crescuda (no és el cas del dia de la foto), no adquireix mai una tonalitat tan vermellosa, perquè a la part alta de la seva conca hi dominen els conglomerats de l’Eocè deltaic i continental, i a la baixa els materials de colors grisencs (gresos, calcàries i margues, principalment) de l’Eocè marí i deltaic .
A la imatge 2ª, l’aigua del riu Llobregat a la Gola del Bigaire (Manresa), poc després de rebre la riera de Mura, mostra el característic color vermell argilós. La foto és del 26.09.2010, un dia qualsevol sense que el cabal del riu fos particularment turbulent. A la imatge 3ª, el Llobregat crescut, turbulent i més enrogit encara al seu pas pel Pont de Vilomara el dia 15.05.2011, l’endemà de tempestes de tarda a les parts alta i mitjana de la conca.
El topònim Llobregat prové del llatí Rubricatus, que significa enrogit. Aquest nom llatí apareix escrit per primera vegada per referir-se al Llobregat a les obres de dos autors llatins del segle I dC, el geògraf Pomponi Mela (Pomponius Mela) i l’escriptor (més científic que no pas literari) Gai Plini Segon (Gaius Plinius Secundus, Plini el Vell).