En termes quantitatius, la font Salada de la riera de Guardiola passaria desapercebuda per insignificant, si no fos perquè, en termes qualitatius, la seva aigua és lleugerament salada. Aquesta font Salada es troba a la riba esquerra o solell de la riera de Guardiola en terme de Manresa, a aproximadament 1 km aigües amunt de la masia de Cornet. La font Salada brolla del contacte entre dues capes de roca sorrenca marina, a uns 2 o 3 metres tan sols per sobre del nivell de la riera. Als seus peus comença el gorg Salat (imatge 1ª), a l’inici estret, profund i ombrívol, flanquejat de roca, més enllà més obert, que pren el nom i la sal de la font.
El gorg Salat és conegut per ser un dels llocs de bany; en canvi la font ben poc. El bon observador de natura localitzarà la font Salada perquè hi creix un tamariu (Tamarix canariensis), aquest arbust de fulles esquamiformes caduques, i perquè, al terreny humit de sota, entre els petits joncs negres (Schoenus nigricans) habituals de la riera es barregen joncs marítims (Juncus maritimus), com un jonc agut (Juncus acutus) però de port menor i amb la punta menys vulnerant. Ambdues plantes, el tamariu i el jonc marítim, són halòfits, plantes pròpies de sòls salins.
L’aigua de la font Salada fa un petit bassal al punt de surgència on pul·lulen larves de mosquit i després es divideix en dues rutes: en part regalima en vertical i en part llisca quasi horitzontal damunt de la capa de roca sorrenca uns metres abans de caure cap a la riera. Només en temporada seca es veu clarament el punt exacte de surgència.
L’any 1912, Pius Font i Quer, qui just havia acabat el doctorat de farmàcia, en un article publicat al butlletí núm.54 del Centre Excursionista de la Comarca de Bages donà a conèixer l’existència d’aquesta font Salada i publicà els resultats de la seva anàlisi de l’aigua. Font i Quer obtingué un resultat de clorurs de 3.074 mil·ligrams de clorur per litre (mg Cl/L). L’octubre de 2020 hem mostrejat aquesta petita surgència. El nostre resultat, utilitzant un kit d’anàlisi de clorurs de l’aigua, ha estat de 3.150 mg Cl/L.
Han transcorregut més de 100 anys i la composició de l’aigua de la font Salada de la riera de Guardiola segueix igual, fantàstic! El resultat de clorurs és essencialment el mateix, la petita variació és explicable amb només l’error propi de les anàlisis i la diferència d’una major o menor evaporació.
Cal dir que altres vegades havíem analitzat la font Salada de la riera de Guardiola obtenint valors de clorurs una mica inferiors, però probablement no havíem aconseguit la mostra d’aigua del punt exacte de naixença o s’havia diluït amb aigua de pluja.
La font Salada de la riera de Guardiola és unes 6 vegades menys salada que la de l’aigua de mar (19.000 mg Cl/L) i el seu cabal és minúscul; per tant, la seva incidència ecològica no va més enllà dels pocs metres entre el punt de surgència i la riera.
Cal buscar l’origen de la salinitat d’aquesta aigua en traces de la formació geològica Cardona que s’intercala entre la formació Santa Maria, d’origen marí color clar, i la formació Artés d’origen continental i color rogenc. No gaire lluny en direcció a l’oest, per canvi lateral de fàscies, es passa de la formació marina a la continental (vegeu el mapa geològic del Bages). A algun lloc d’aquesta transició hauran quedat traces de les sals que més als nord constitueixen els grans dipòsits de la formació Cardona. L’aigua deu dissoldre aquestes traces de sals al subsòl i trobar pas per circular quilòmetres enllà pel contacte entre dues capes impermeables de roca sorrenca, fins a sorgir a tocar del gorg Salat de la riera de Guardiola.
[fotos Montserrat Porta (1ª) i Jordi Badia (2ª)]