La riera de Mura, de Sant Esteve o de Nespres neix a l’àrea de natura protegida del Montcau i la serra de l’Obac, fruit de la confluència dels torrents d’Estenalles i de la Fontfreda, i discorre cap a l’oest fins a trobar el Llobregat prop de Manresa. En la seva travessa, la riera de Mura talla i exhibeix la sèrie de diferents roques sedimentàries eocèniques marines –conglomerats, gresos, margues i calcàries– on obre una profunda vall. A trams, com veiem a la foto 1ª de la zona de Sant Esteve, la vall capriciosa s’entreté en meandres flanquejats per parets de roca. La consistència variable dels estrats de roca fa que l’aigua sovint no flueixi en làmina sinó que salti esglaonada entre gorgs, com veiem a la foto 2ª.
La capçalera de al riera de Mura s’inclou al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Aviat rep les aigües residuals de la petita població de Mura tractades a la nova depuradora. Més avall la riera discorre lliurement per espai natural, es fa gran amb la confluència de la riera de Talamanca i aboca finalment les aigües al riu Llobregat al Tres Salts. Durant aquest llarg tram només cal lamentar la captació, sovint abusiva pel cabal circulant, per abastir la urbanització River Park del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort. Per la seva poca artificialització, la riera de Mura és susceptible de protecció integral, des del naixement fins a la desembocadura, com a exemple de riera de règim mediterrani.