El gebre és un meteor habitual de les matinades d’hivern al Bages; cal només que la temperatura baixi dels 0ºC i que la humitat relativa de l’aire superi el 60%. Normalment el gebre perfila en blanc de gel les herbes i es fon a mesura que avança el dia. En canvi, la boira gebradora que diposita glaç a les branques i fulles dels arbres no és tan habitual al Bages com a les comarques veïnes de la Segarra i de la part nord d’Anoia. El glaç de la boira gebradora no sol formar-se de manera regular al volt d’un branquilló, sinó que ho fa en forma d’agulles o banderes que creixen de cara al vent, com la sageta d’un penell. Les parts altes dels vessants nord de Montserrat i del Montcau, més fredes i capaces de retenir núvols quan bufa vent fred del nord-oest, són les més propenses al Bages a les situacions de gebrada als arbres.
La imatge, obtinguda el febrer del 2013 a la carena entre el Montcau i el coll d’Eres, mostra un aladern fals amb 1 cm de gebre que apunta al nord-oest, la direcció del vent.
[foto Jordi Badia]