Al vessant nord del Montcau, al PN de Sant Llorenç del Munt i L’Obac, la roca de perfil bombat, cada vegada més dret fins al següent replà, pren una gran extensió. Aquí i allà, l’aigua regalima de les escletxes, mulla la roca i conflueix en petites canals. A l’hivern i en cara nord, els degotalls es transformen en una capa de glaç llis, dur i tremendament relliscós, compacta sobre la superfície de conglomerat. Amb el pendent progressivament més dret i les canals esdevingudes tobogans gelats, una relliscada sobre el gel pot significar una caiguda molt greu. El vessant nord del Montcau, assequible amb bon temps per l’excursionista que en coneix els topants, esdevé perillós a l’hivern a causa del gel. Al Montcau a l’hivern cal vorejar les clapes de glaç, per més que impliqui sortir de la ruta.
A les imatges, una superfície de roca i una canaleta glaçades al vessant nord del Montcau el gener del 2015.
[fotos Jordi Badia]