A la comarca de Bages, més o menys com a la resta de Catalunya, no és estrany que els ruixats de primavera i d’estiu vagin acompanyats localment de pedra o calamarsa.
La calamarsa és el conjunt de grans de glaç de menys d’1 cm de diàmetre que es formen pel refredament sobtat de la columna d’aire humit ascendent al nucli d’un cumulonimbus de tempesta a l’arribar a molta alçada, on la temperatura és molt inferior als 0ºC; tot i que en general i arreu es parla habitualment de pedra, sense distinció de mides.
La pedregada o calamarsada és atzarosa, toca allà on toca. Mentre a un lloc determinat la calamarsa espetega furiosa, fa malbé les fulles de les plantes i acaba per deixar un mantell blanc de grans de glaç al terra, és probable que no gaire més enllà la tempesta només hagi descarregat aigua.
A la imatge, la calamarsa caiguda a Montserrat el Dijous o el Divendres Sant, mantinguda encara el Diumenge de Pasqua a la canal obaga de Sant Jeroni. Compareu la mida de la calamarsa, del voltant dels 5 mm, amb la fulla caiguda de grèvol.
[foto Jordi Badia]