L’incendi del 18.07.2022 al turó del Jeroni, Bufalvent i Les Arnaules (Manresa) i la tala un any després dels troncs de pi cremats en una parcel·la de l’àrea afectada descobreixen el paisatge de feixes sostingudes per parets de pedra seca i esquitxades de barraques de vinya que la pineda de pi blanc amagava. Aquest és un paisatge treballat amb les mans i a escala humana que ara trobem anacrònic, fossilitzat entre les desmesurades infraestructures modernes de l’abocador comarcal, l’autopista C-16 Terrassa-Manresa i les línies elèctriques. A base de petites feixes esgraonades, el conreu de la vinya ocupà un territori immens a la meitat sud de la comarca de Bages, fins a l’arribada de la plaga de la fil·loxera el 1898.
No és d’esperar que, més enllà de l’aprofitament dels troncs de pi, la propietat recuperi l’ús agrícola anterior d’aquesta parcel·la arranjada en feixes de Les Arnaules. Els arbustos majoritàriament hi han rebrotat, particularment el garric, el càdec, el llentiscle, el fals aladern de fulla estreta, el lligabosc, el matapoll, l’argelaga, la botja i l’esparreguera, i hi han nascut plançons de pi blanc a partir de pinyons, malgrat que la temporada ha estat molt dolenta. Si no hi ha entrebancs, la successió vegetal portarà cap a una garriga amb presència de pi blanc. Sense les parets de pedra seca del temps de la vinya, l’erosió del vessant al quedar desproveït de la protecció de la vegetació després de l’incendi hagués estat molt més intensa i, en conseqüència, la regeneració de la vegetació més minsa.
[foto Jordi Badia]