La font del Pitoi o de Sant Antoni, al vessant obac de la muntanya del Cogulló de Sallent poc per damunt del torrent de Soldevila, està devastada per la salinització. Abans de l’existència del runam salí del Cogulló, la font del Pitoi havia estat una de les fonts carismàtiques de Sallent, un destí de les caminades. Era un lloc ombrívol i bonic al peu d’un cingle de roca amb extensos degotalls entapissats de molses, on es dipositaven travertins. Però amb l’abocament de residus salins al runam del Cogulló sense haver impermeabilitzat prèviament el sòl, l’aigua de la font del Pitoi, com era previsible, es va salinitzar. Per la font del Pitoi i els seus múltiples degotalls ja fa anys que no raja aigua, sinó salmorra concentrada.
Segons la nostra anàlisi del 13.02.2021, la font del Pitoi conté 110.000 mil·ligrams de clorur per litre. Com a comparatives, l’aigua de mar té al voltant dels 19.000 mg de Cl/L i una aigua es pot destinar a potabilització amb mitjans convencionals només si està per sota dels 250 mg Cl/L.
La salmorra ha matat la vegetació a l’entorn de la font del Pitoi, abans d’incorporar-se al torrent de Soldevila. No és aquesta l’única entrada de salmorra al torrent; poc abans, aigües amunt, el torrent rep aportacions encara majors de salmorra al tram on creua el camí de Sallent a Santpedor. La salmorra circula entre un fang salat que no s’asseca mai. La destrucció a la font i al torrent és total, sense pal·liatius. L’entorn mort per salmorra encomana tristor. Ara tot s’ha abandonat, tot està trinxat. D’aquella font acollidora queden per testimonis una passarel·la ja malmesa per creuar el torrent de Soldevila de camí cap a la font, uns pocs troncs cadavèrics impregnats de sal i la memòria dels sallentins que, de petits, hi anaven les tardes d’estiu.
[fotos Jordi Badia]