L’àrea del runam de Nou de Cardona transformada en una conca de residus salins que desguassa la salmorra al Cardener

L’àrea del runam salí Nou de Cardona ha estat buidada de la major part de residus salins. La seva morfologia ha variat completament, ha passat de ser una muntanya de residus salins a ser una vall pendent. Ara és una conca de residus salins exposats que concentra l’aigua de pluja -la concentra de sal i la concentra en el temps- i la desguassa acanalada en forma de salmorra (foto 1ª). Ni un bri d’herba creix damunt dels residus salins, de manera que quan plou res esmorteeix el corrent de l’aigua que dissol la sal. Cada vegada que plou, la salmorra baixa en un impetuós torrent que, ignorant la minúscula captació construïda, arrasa i salinitza allò que troba al seu pas (foto 2ª) fins arribar a la llera antiga del Cardener, a la Coromina (foto 3ª), després de saltar la carretera i circular per alguns carrers de la població.
L’ànàlisi de la salmorra lixiviada dóna una valor de 175.000 mg Cl/L; es tracta doncs de salmorra saturada, un líquid letal. És impensable que el col·lector de salmorres pugui absorbir la salmorra desguassada per aquesta nova conca salina quan plou, sense l’existència d’una gran bassa o d’un embassament impermeabilitzats per dosificar el cabal.
Després del període de pluges de primavera i començament d’estiu del 2008, s’ha registrat un augment de salinitat al Cardener a causa de la salmorra procedent de l’àrea salina del runam Nou de Cardona. Tres setmanes després de la darrera pluja acompanyada d’avinguda de salmorra, encara es detectava un valor de clorur de l’aigua del riu Cardener anòmal per massa alt. Les captacions de salmorra a la Coromina fallen estrepitosament.
El faraònic desviament del riu Cardener a Cardona no té cap utilitat per la qualitat de l’aigua si les salmorres de la vall Salina i dels runams de Cardona no es capten i s’envien cap al col·lector de salmorres de la conca del Cardener-Llobregat.

[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Florenci Vallès (3ª)]