El coll d’Eres, al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, és a la vegada un coll, una petita esplanada i una cruïlla de camins, un d’aquells llocs característics que convida a l’excursionista a fer parada abans de pujar al Montcau, de dirigir-se cap a La Mola o Els Òbits, de baixar per la canal del Llor o de tornar a coll d’Estenalles. El coll d’Eres està situat sobre la frontera entre els termes municipals de Mura i de Sant Llorenç Savall, a la carena on s’agermanen les comarques de Bages i del Vallès Occidental. Té un monòlit dedicat al poeta Joan Maragall, bancs de pedra per seure i unes alzines altes i velles. Aquestes alzines destaquen pel seu port plenament arbori, d’un sol tronc, mentre que la immensa majoria de les nombrosíssimes alzines del parc natural creixen en diversos troncs d’una soca comuna, rebrotats després d’haver estat qui sap quants cops tallades per llenyataires i carboners. Gairebé només les alzines de l’indret notori del coll d’Eres van ser històricament respectades, una circumstància que els dona una vàlua i una estima especials.
Però, lamentablement, les alzines del coll d’Eres mostren actualment (02.2023) un aspecte decrèpit amb una capçada esclarissada que presagia un mal final proper, si no s’actua. El trepig constant ha compactat la terra i ha fet baixar el seu nivell, deixant arrels a l’aire lliure. La compactació del terreny és molt perjudicial pels arbres perquè impedeix la filtració de l’aigua de pluja que s’embassa o bé s’escola cap als costats, sense arribar al nivell fondo de les arrels. Les alzines del coll d’Eres viuen en un estrès hídric permanent que rosega les seves forces. Tractant-se d’alzines notables en un parc natural, bé valdria la pena l’esforç per retornar-los la vitalitat.
La situació de compactació del sòl a causa de la sobre-freqüentació al coll d’Eres amb el consegüent deteriorament progressiu dels arbres és paral·lela a les viscudes a l’alzinar de Les Marcetes (Viladordis, Manresa) i a la roureda de Les Tàpies (Calders). Es va aconseguir revertir el deteriorament de les alzines de Les Marcetes mitjançant la creació de grans escocells i l’aportació de bona terra, i dels roures de Les Tàpies mitjançant feines d’esponjament del sòl i l’abocament d’una capa d’escorça de pi trossejada per ajudar a millorar-ne la textura. A ambdós llocs es va impedir físicament el pas de vehicles.
Tasques similars a les realitzades a Les Marcetes i a Les Tàpies són necessàries ara al coll d’Eres, si es vol que les seves alzines es mantinguin vives i dempeus per molts anys més.
[fotos Jordi Badia]