La primavera del 2022 ha arribat, però no pas per a tots. Enguany, un plàtan del Passeig del Riu de Manresa no ha brotat. Els dos exemplars de plàtan que el segueixen avall amb prou feines han tret unes poques fulles que, més que primavera, mostren la tristor d’una decadència que apunta a sentència. El lloc és a l’entrada a Manresa per Sant Pau, seguint la riba esquerra del riu Cardener uns 100 metres avall del Pont Vell.
Sí, per aquí passa soterrat el col·lector de salmorres; el col·lector de les maleïdes salmorres. La mort del plàtan al Passeig del Riu de Manresa, i si res canvia com a mínim de dos més, haurà estat deguda a una fuita petita i constant de salmorra que haurà salinitzat el sòl on arrelen aquests plàtans. La ruleta russa del col·lector de salmorres ha deixat un altre premi a Manresa.
Aquest tram de Passeig del Riu vora el Cardener des del Pont Vell fins a l’entrada al bosc de ribera de Sant Pau és part dels itineraris de l’Anella Verda de Manresa números 4 i 9 que a tants passejants atrauen, sobretot des de l’existència de la passera de can Poc Oli sobre el riu Cardener.
També aquest tram de Passeig del Riu és a la imatge de la Manresa monumental, històrica i ignasiana amb el riu Cardener, el Pont Vell, la Seu i La Cova, a la qual tants esforços de promoció es dediquen, més encara amb la commemoració enguany dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi a la ciutat.
Al bell mig del tram més usat d’itineraris per caminants de l’Anella Verda de Manresa i de la imatge de la Manresa monumental, estrenem una nova clapa de mortaldat -una més- ocasionada per salmorra del col·lector. És ben lamentable. Mentrestant, l’Ajuntament de Manresa es gasta diners en plantar nous arbres a un altre tram situat més amunt del mateix Passeig del Riu, uns arbres que s’arrisquen a acabar de la mateixa manera.
Des de fa anys, les clapes de mortaldat ocasionades pel vessaments de salmorra del col·lector se succeeixen pels marges dels rius Llobregat i Cardener, per allà on passa el col·lector de salmorres envellit. Ja és temps -ja fa molts anys que som en aquest temps- per pensar en una explotació minera de potassa i unes condicions als runams salins que no requereixin la gestió de volums ingents de salmorra concentrada. De la mateixa manera que la recollida de deixalles no ha de ser la primera acció en la gestió de residus, tot i que s’ha de realitzar impecablement bé, la recollida de salmorra i l’enviament al mar a través de col·lectors no ha de ser la primera acció de gestió de residus miners, sinó aquella que queda després de veritables esforços en els processos miners i en les condicions als runams per no generar aquest residu tan difícil de tractar i que tants perjudicis a tercers ocasiona.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article L’espasa de Dàmocles de la conca del Llobregat, de Jordi Badia.
- Vegeu montsalat.cat per informació més detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.