Riera de Soldevila eixuta a la captació

La riera de Soldevila està eixuta al toll previ a la petita presa situada prop de la planta de la Botjosa, al seu tram final, el setembre del 2018. El mateix dia, la riera de Soldevila sí que tenia una cabal considerable d’aigua circulant per la superfície al tram on creua el camí de Sallent a Santpedor, però aquesta aigua, des de l’any 1980, és salada. Del gegantí runam salí del Cogulló baixen lixiviats de salmorra per l’interior de la muntanya en direcció nord seguint el cabussament dels estrats, sorgeixen més avall i conflueixen a la riera de Soldevila. Al lloc de la surgència, els lixiviats de salmorra contenen 145.000 mg Cl/L, mentre que a la salinitat a la riera puja fins als 41.000 mg Cl/L, segons les anàlisis del 24.09.18. En aquest tram mitjà, la riera té un cabal permanent d’aigua salada o saladíssima. Però aquesta aigua saladíssima no arriba ja a la petita presa, abans torna a filtrar-se al terreny en un estrat de calcària lacustre, a un centenar de metres abans de l’aqüeducte del Vilar. Rierades després de pluges intenses, com les de la primavera i l’estiu del 2018, remouen i redistribueixen els llots de la llera. És fàcil que passos que romanien tapats per llots s’obrin amb les riuades i permetin que, a partir d’un dia de riuada, l’aigua es filtri al subsòl en un punt on abans circulava per la superfície.
La presa i l’estació de bombament mantenen l’engany que la riera és captada i desviada cap al col·lector de salmorres. És un despropòsit majúscul que la salmorra concentrada que sorgeix des de nombrosos punts del vessant per confluir a la riera de Soldevila, on es podria captar efectivament, es deixi infiltrar de nou per salinitzar pous i fonts més enllà i contribuir a la salinització del riu Llobregat.
A aquest estat deplorable de coses que tant perjudica a l’entorn, a les rieres, a la qualitat de l’aigua i a l’abastiment d’aigua a la població, la Generalitat de Catalunya ha donat, per segona vegada, autorització ambiental.

[foto Jordi Badia]