El Riudor neix a Castellnou de Bages, travessa el municipi de Santpedor d’on és el curs d’aigua per excel·lència i desemboca al riu Llobregat a Sant Fruitós de Bages. El Riudor realment no té or, ni ja tan sols el mineral pirita a la seva sorra. El què sí que porta el Riudor al seu curs mitjà i baix és aigua salada, a causa de l’entrada de salmorra provinent del runam salí del Cogulló de Sallent. Al tram de la petita presa de la Caseta de Llussà, a un centenar de metres al sud d’on creua el camí de Torrebruna, a través de la capa de calcària lacustre arriba salmorra que es filtra al Riudor. La surgència té un valor de salinitat de l’ordre dels 40.000 mg Cl/L. Aquesta surgència fa pujar la salinitat de l’aigua del Riudor dels 100 mg Cl/L inicials als 4.000 mg Cl/L. Aquesta aigua salobre no es pot aprofitar per cap feina agrícola o ramadera, com abans. Més avall, a l’indret de Santa Anna de Claret, la salinitat es diluirà per l’aportació d’aigua dolça d’un sobreeixidor de la Séquia de Manresa.
A la imatge 1ª, la presa on es localitza la surgència de salmorra; noteu el rastre de sal a la vora esquerra, el costat on hi ha el runam. De fet, es filtra salmorra durant un tram més llarg, tant per la riba com subterràniament. A la imatge 2ª, el tram de Riudor de mas Llussà on l’aigua és salobre; noteu la falta de vegetació a la riba.
[fotos Jordi Badia]
- Vegeu l’article La restauració del runam de Vilafruns, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article CAT Sallent, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article La falla del Guix, de Jordi Badia.
- Vegeu Plataforma Montsalat per informació detallada dels impactes ambientals de la mineria de sal al Bages.