Una nova i ampla pista forestal, oberta per la pròpia direcció del Parc Natural, fereix l’alzinar al cor de la serra de l’Obac

L’obertura de noves pistes forestals, gairebé sempre sense motiu fonamentat i amb maquinària tan pesada com barroera, és, dissortadament, un impacte ja massa conegut i repetit arreu dels boscos i les muntanyes de Catalunya. Els camins amples per al pas de vehicles enmig d’espais naturals són una agressió contundent que, només en el millor dels casos, quedarà com una cicatriu d’artificialitat al paisatge, molt probablement a més obrirà la porta a noves agressions i acabarà amb la tranquil·litat del lloc i, sota les pitjors circumstàncies, pot arribar a posar en perill la integritat i la funcionalitat de l’espai afectat. L’obsessió per obrir pas als vehicles a motor, a costa de malmetre terrenys naturals, ha arribat fins al cor mateix del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La direcció del PN ha obert, el novembre del 2006, una nova pista ampla que travessa la carena de l’Obac, des de Matarrodona fins a la Mata i el coll d’Estenalles, al terme de Mura. La nova pista s’obre pas enmig de l’alzinar fins ara més ben conservat en llocs tan emblemàtics de l’excursionisme com el coll de Boix i la coma d’en Vila. El motiu esgrimit per a la destrossa causada és el de facilitar el trànsit de camions de bombers en cas d’incendi. El risc d’incendi forestal és certament ben present. El foc ha donat ja dos ensurts importants; l’estiu del 2005 amb el foc a Talamanca i el del 2003 amb l’incendi que va pujar des de Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders fins a la carena dels Emprius. Però intentar predir el comportament intrínsecament caòtic del foc en un espai de relleu tan complex com el de les carenes i sots profunds d’aquest massís és pura especulació, i pretendre arribar de pressa amb camions i mànegues arreu del parc una quimera. En qualsevol cas, tan de bo que la nova pista no s’hagi d’utilitzar mai per a aquest fi. Sens dubte, mitjans aeris d’extinció situats al propi parc i a l’aeròdrom veí de Sabadell serien mesures molt més ràpides, eficaces i versàtils per combatre el foc en aquest espai que no pas la proliferació de pistes al seu interior. Val la pena recordar que l’any 2003, a la carena dels Emprius on s’aturà el foc, pocs camions hi deurien arribar. Més aviat, la pista sembla obeir a la comoditat de la vigilància del parc.

A la foto 1ª, la pista recent oberta travessa un bon alzinar al vessant oest del coll de Boix, el de Matarrodona. Paradoxalment, la declaració de Parc Natural d’aquest espai i la seva protecció va venir motivada per aturar les pistes i la urbanització que s’hi enfilaven pel seu vessant est, el de la riera de les Arenes.

A la foto 2ª, agents dels Parc Natural custodien la gegantina excavadora amb la qual s’obre el camí, a la coma d’en Vila. Un gos lligat a la màquina aborda als excursionistes que s’hi acosten.

A la foto 3ª, els excursionistes descobreixien estupefactes la nova pista que lleva l’encant i l’ombra de l’alzinar, en un tram que transcorre ran de la magnífica alzina del Vent, prop de coll de Boix. Com a gest d’espontània protesta, algú d’ells ha entravessat els troncs tallats de pi al mig de la pista. Els d’alzina ja els havien retirat, qui sap si per vergonya.

[fotos Jordi Badia]