La climatologia extrema dels anys 2021, 2022 i 2023 amb una llarguíssima secada i temperatures altes de rècord persistents durant estius inacabables, a més de deixar pantans i reserves d’aigua eixuts i collites miserables als camps, ha perjudicat greument els boscos.
Al conjunt de les comarques del Bages i el Moianès, l’afectació forestal més intensa i evident és a les pinedes de pi roig del Moianès. El pi roig és un arbre d’ampli espectre altitudinal i de distribució molt extensa per Europa i el nord d’Àsia, amant del fred i de la muntanya mitjana. Al Moianès, el pi roig és abundós i forma boscos; però es troba ja en un límit de distribució per la proximitat a la Mediterrània. Atenent a la geografia, cal entendre que el pi roig al Moianès està lluny del seu òptim ecològic. No és estrany doncs que la secada i la calor hagin afectat molt més al pi roig que a les altres espècies de pi que tenen vocació mediterrània, i que als caducifolis que, si les condicions són molt dolentes, poden perdre les fulles i esperar temps millors a la primavera següent. Arreu dels boscos del Moianès es veuen claps de pins rojos secs, morts per la sequera i la calorada desmesurades.
En el context present de canvi climàtic i d’augment global de les temperatures, no és d’esperar que les pinedes de pi roig del Moianès es recuperin completament a curt ni a mitjà termini. Tan sols cal esperar que un canvi meteorològic doni un respir salvador als arbres que malviuen i, en el millor dels casos, que un seguit de temporades favorables tregui als boscos del seu estat actual d’estrès hídric.
[fotos Jordi Badia]