L’originalitat morfològica de la muntanya de Montserrat, en particular de la seva regió d’Agulles que mostren les imatges, serveix de prototip de l’anomenat relleu montserratí. Sens dubte, els esvelts monòlits o agulles són les formes més espectaculars i característiques d’aquesta muntanya.
Aquest relleu resulta de la interacció entre tres factors: el material, l’estructura i l’erosió. El material és el conglomerat (o pedra pinyolenca), una roca formada bàsicament per còdols inclosos en una matriu de sorra, llim i argila i cimentada amb carbonat de calci. El conglomerat de Montserrat es caracteritza per presentar còdols de diversa naturalesa i per ser, en conjunt, molt homogeni i força resistent a l’erosió. Aquests materials es van sedimentar durant l’època eocena i el començament de l’oligocena. L’estructura ve determinada per una xarxa de fractures o diàclasis verticals que es creue tot individualitzant formes columnars. L’erosió, per efecte de l’aigua i del glaç, ha anat modelant i arrodonint aquestes formes columnars.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Marc Vilarmau (2ª)]
- Vegeu l’article Caiguda de roques a Montserrat, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article Conglomerat, de Jordi Badia.