La serra de L’Obac, majoritàriament en terme de Mura, és pròdiga en balmes. Les més conegudes són aquelles que estan ocupades per les construccions més elaborades, en particular el Puig de la Balma que aixopluga un gran casalot d’origen medieval i les Balmes Roges que arreceren un conjunt de tines; però n’hi ha més, tot i que no tan ben obrades.
A Mura, prop de la font del Rector i del torrent d’Estenalles, hi ha la balma del Sastricó amb les restes d’una paret baixa que tanca la seva part més fonda. A l’estar encarat al sud, el lloc és especialment confortable els dies d’hivern.
Com la majoria de balmes d’aquesta àrea, la balma del Sastricó és el resultat de l’erosió diferencial en un vessant que ha deixat una capa de conglomerat dur sobresortint com una visera sobre capes argiloses que l’erosió ha buidat fins més endins. Aquest origen fa que les balmes siguin en general més llargues que no pas fondes. L’existència de balmes amb sostre de conglomerat, com la del Sastricó, il·lustra la resistència del conglomerat a l’erosió i explica perquè s’han mantingut els relleus de les serres de L’Obac i de Montserrat, mentre la xarxa fluvial ha enfondit i desguassat pel riu Llobregat el terreny entre les dues serres.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]