Les formes originades pel dipòsit de minerals a les parets de les coves s’anomenen en conjunt espeleotemes. Entre els espeleotemes, les estalactites que pengen del sostre són els més característics. I d’entre les estalactites, el tipus conegut generalment amb el nom expressiu de macarró -tot i que aquest significat no està per ara contemplat per l’Institut d’Estudis Catalans que fa les funcions d’acadèmia de la llengua- deu ser el més bell.
Els macarrons són estalactites en forma de tub llarg i estret d’uns 8 mm de diàmetre, fistulós, cilíndric i vertical. Les parets dels macarrons són fines i delicades, per tant fràgils. Els macarrons s’originen al sostre de coves i balmes que mantinguin un ambient completament arrecerat, sense ni un alè d’aire, pel degoteig molt lent i constant d’aigua carregada de bicarbonat càlcic a l’haver-se filtrat a través de la roca. L’aigua circula per dins del tub i, quan la gota hi queda suspesa a la punta, perd CO2 per evaporació a la vegada que diposita carbonat càlcic. Amb el pas dels anys, els decennis i els segles, es formen els llargs macarrons de carbonat càlcic cristal·litzat en els minerals calcita i aragonita.
Les balmes amb sostre de roca sorrenca o de calcària, formades en vessants costeruts per l’acció erosiva d’un petit torrent que en temporades plujoses hi salta per davant, reuneixen a vegades les condicions favorables per la gènesi de macarrons. Tan sols tocar un d’aquests macarrons i destorbar el seu degoteig parsimoniós és un atemptat contra la bellesa geològica.
A banda dels macarrons de carbonat càlcic, els més comuns, se’n poden formar també d’altres minerals més solubles que no requereixen tan temps. Són els casos dels macarrons de guix (sulfat càlcic hidratat), d’halita (clorur sòdic) -vegeu els macarrons a La Minilla, a la muntanya de Sal de Cardona– i d’hexahidrita o epsomita (sulfat de magnesi hidratat) com els que es poder observar al sostre del refugi antiaeri del temps de la guerra incivil, situat al costat del grup escolar Renaixença, a Manresa.
Les imatges mostren els macarrons de carbonat de calci al sostre de roca sorrenca de la balma de La Sala, prop de Sant Cugat del Racó (Navàs).
[fotos Jordi Badia]