El cingle o pla de Roques Albes, segons si és vist des de baix o des de dalt, és un magnífic mirador del Pla de Bages situat a la part est del serrat de Montcogul (Sallent), gairebé a la carena i encarat al sud. El constitueix un estrat de calcària lacustre d’una potència d’uns 8-10 metres que per la seva major consistència sobresurt al relleu formant una cinglera llarga i contínua, visible a distància pel seu color clar.
Estratigràficament, la calcària de Roques Albes queda per sobre del guixos continentals de La Carrera i cabussa lleugerament al nord. La seva sedimentació és de començaments de l’Oligocè, fa uns 30-35 milions d’anys. Les Roques Albes són molt visibles des del sud; en canvi no afloren al vessant nord del serrat perquè queden interrompudes per la falla del Guix.
L’estrat de Roques Albes està fracturat per un sistema de diàclasis perpendiculars. L’erosió de l’estrat tou de sota fa que la calcària dura sobresurti com una cornisa, fins que, de tant en tant, algun gran bloc de roca calcària descalçat es desprèn i cau vessant avall.
La calcària lacustre de Roques Albes mostra una estratificació en capes fines i homogènies de color gris clar. Conté fòssils de closques de cargols d’aigua dolça, molt fragmentades però encara clarament identificables.
A més de les calcàries lacustres que formen el cingle a l’est del cim Montcogul, el topònim Roques Albes s’havia aplicat també, probablement de manera errònia, a l’estrat de guix que aflora en aquest mateix vessant sud del serrat de Montcogul, però a l’oest del cim i més avall de les calcáries, al nivell de La Carrera, contrastant pel seu color clar amb les lutites vermelles tan característiques de la formació geològica Artés. Reservem el topònim de Roques Albes a les calcàries lacustres que constitueixen el mirador del Pla de Bages.
El Celler Cooperatiu d’Artés elabora un vi de nom Roques Albes en honor a aquesta bonica geomorfologia que és, a la vegada, el mirador amb la panoràmica més completa de les vinyes d’Artés, de la D.O. Pla de Bages.