El pont natural de Ca l’Escanyolit és al terme de Collsuspina (Moianès), a la capçalera del torrent de l’Espina que més avall es coneixerà amb els noms de torrent de Santa Coloma, de Fontscalents i de la Fàbrega i, ja més crescut, com a riera de Marfà o Golarda. El pont natural de Ca l’Escanyolit creua el torrent de l’Espina uns 800 metres al sud o aigües avall del gran mas del mateix nom.
El pont natural de Ca l’Escanyolit és, lògicament, obra de l’erosió del torrent de l’Espina sobre la roca. La roca és grisa, dura i d’origen marí de l’edat del Bartonià, però no homogènia. Les circumstàncies als temps de la sedimentació van originar una roca carbonatada i gresosa i, al seu damunt, una capa de calcària nodulosa derivada d’un escull de corall. Amb el temps, el torrent ha aconseguit travessar la capa de calcària nodulosa més compacta i resistent, i seguir enfondint el terreny tallant un graó d’uns 8 metres d’alçada. Però, curiositats de la natura, la regressió de la capa de calcària més dura no ha estat contínua, sinó que ha deixat al davant un pont natural d’1 metre d’amplada per 6 metres de longitud i només 40-50 cm de gruix, una passarel·la enlairada i esvelta feta de la mateixa roca. El torrent s’escola i salta al buit delimitat entre els vessants i el pont de roca.
El fondal sota el pont natural de Ca l’Escanyolit és fresc i humit. Aquí es refugien algunes plantes nemorals molt rares a la comarca del Moianès i més encara a la de Bages.
Lamentablement, un gran roure que creixia a la riba dreta del torrent es va tombar amb la mala fortuna d’haver quedat repenjat sobre el pont. Tot i l’obstacle del tronc de roure, el pont es pot creuar sense gaire compromís.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]