A Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac hi ha 2 tipus de conglomerat segons quina sigui la seva composició: polimíctics i oligomíctics calcaris. Els conglomerats polimíctics es caracteritzen per una composició molt diversa dels còdols; hi trobem fragments de roques paleozoiques (granitoides, quars i roques metamòrfiques) i còdols de gresos i de carbonats d’edats posteriors al paleozoic. Estan relativament poc cimentats per una matriu gresosa i lutítica de color vermellós. Aquests conglomerats polimíctics són els majoritaris a l’àrea. En canvi, els conglomerats calcaris -un tipus de conglomerat oligomíctic, és a dir, amb un tipus de còdol molt majoritari a la seva composició- estan constituïts sobretot per còdols de carbonats. Tenen color blanquinós per la preponderància dels còdols de carbonat i la seva cimentació és consistent. Els conglomerats calcaris es presenten en 4 nivells de gruixos oscil·lants entre pocs metres i 20 metres, intercalats en els conglomerats polimíctics. La composició dels conglomerats és determinant pel què fa als efectes de la meteorització. Els conglomerats polimíctics, menys cimentats, es meteoritzen amb relativa facilitat i donen lloc a extenses formes arrodonides; en canvi els conglomerats calcaris, de ciment més dur i difícils de disgregar, formen petites cingleres verticals. En canvi, els conglomerats de Montserrat són íntegrament polimíctics, sense aquests nivells de conglomerats calcaris més clars i durs.
La imatge mostra la Roca Falconera, prop del coll d’Estenalles, amb els conglomerats calcaris a la base. Vegeu les interpretacions dels paisatges del Montcau i Cortins i de la serra de l’Obac.
[foto Jordi Badia]
Vegeu l’article Conglomerat, de Jordi Badia.