Megachile willughbiella deu el seu nom a l’ornitòleg i ictiòleg anglès Francis Willughby (22 novembre 1635 – 3 juliol 1672). És una de les primeres abelles talladores de fulles que es veuen al llarg de l’any. Forma part del subgènere Xanthosarus del qual tenim altres representants a les nostres comarques, com ara Megachile maritima o M. lagopos. Els mascles d’aquestes tres espècies tenen els tarsos de les potes anteriors blanquinosos, eixamplats i solcats lateralment, i amb llargues franges de pèls densos de color ros que donen una aparença llanuda (foto 4ª).
Els mascles de M. willughbiella (fotos 3ª i 4ª) mesuren de 13 a 14 mm de llarg. A la punta de les antenes destaca el darrer artell, que és una mica més ample i llarg que l’anterior i té forma ovalada. També en són característiques les fines bandes de pèls blancs del terguits presents al metasoma. Per la seva banda, les femelles (fotos 1ª i 2ª) mesuren de 12 a 15 mm. El raspall ventral de pèls que forma l’escopa és de color taronja fosc als quatre primers esternits i negre als esternits 5è i 6è i als costats del 4rt. Els tres primers terguits tenen una pilositat marró clar, mentre que als tres darrers és negra.
M. willughbiella és present en hàbitats molt diversos com vores de boscos, clarianes, jardins i parcs. Nidifica a la fusta, en soques i branques d’arbres podrits, bigues en descomposició i descoberts de llenya, però també en parets de pedra seca, en cavitats a les parets de les cases i en jardineres col·locades a les terrasses i balcons. Depenent del lloc de nidificació, l’abella femella crea la cavitat necessària a la fusta podrida o al terra, però també pot utilitzar les cavitats ja existents, com ara túnels d’altres insectes a la fusta morta, cavitats sota l’escorça dels arbres o nius abandonats per altres abelles. També és possible que nidifiquin en “hotels per a insectes” o “hotels per a abelles” que presentin blocs de fusta perforada o tubs de bambú. Les cel·les de cria estan fetes de trossos de fulles que en funció del lloc on nidifiquen poden ser de rosers silvestres o ornamentals (Rosa spp.), roures (Quercus spp.), robínies (Robinia pseudoacacia), glicines (Wisteria sinensis) o altres. S’han identificat varies abelles cleptoparàsites que assetgen els nius de M. willughbiella, totes elles pertanyents al gènere Coelioxys, com C. elongata o C. rufescens.
Es coneixen força bé les pautes d’aparellament d’aquesta espècie. Com ja hem comentat, els tarsos de les potes davanteres del mascle són molt singulars i contenen glàndules odoríferes que alliberen feromones. Durant l’aparellament, el mascle intenta posar els tarsos de les potes davanteres en contacte amb les antenes de la femella i inserir-les a cada solc tarsal lateral. Les antenes entren llavors en contacte amb les obertures de les glàndules odoríferes. Al mateix temps, el mascle pressiona les potes davanteres contra el front de la femella i així li cobreix els ulls amb la franja de pèls dels seus amples tarsos. D’aquesta forma la femella reconeix que el mascle pertany a la seva espècie.
L’abella talladora de fulles de Willughby és una espècie polilèctica. Les femelles recullen pol·len d’Asteràcies, Boraginàcies, Campanulàcies, Crassulàcies i especialment de Fabàcies. A les nostres contrades hem vist mascles a la segona quinzena d’abril i femelles a principis de maig, i és molt probable que aquesta abella pugui fer dues generacions a l’any.
Megachile willughbiella és una especie transpaleàrtica present a la península ibèrica i és abundosa a bona part de l’Europa occidental i septentrional.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Xavier Adot (3ª i 4ª)]