Abellera fosca

Ophrys arnoldii (= O.fusca ssp.arnoldii)

Ophrys arnoldii (= Ophrys fusca ssp.arnoldii) és una abellera del grup d’Ophrys fusca. És molt semblant a O.lupercalis (= O.fusca ssp.lupercalis), però se’n diferencia pel label més allargat, sense el rivet el groc i, sobretot, perquè floreix més tard, d’abril a juny, amb el màxim al maig. Ambdues abelleres fosques, O.arnoldii i O.lupercalis, són freqüents al Bages. O.lupercalis correspon a la planta que s’havia anomenat fins fa uns anys “O.fusca de primera generació”, mentre que O. arnoldii correspon a “O.fusca de segona generació”. Les citacions antigues però no distingeixen entre els dos tàxons.

El nom d’aquesta espècie o subespècie és dedicat al botànic José Enrique Arnold, especialista en el gènere Ophrys i un dels fundadors de la delegació del Bages de la ICHN.

Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l’extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.
Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d’Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l’abundància d’espècies d’aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d’abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label imita l’olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. Els pol·linis s’adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l’insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.

[fotos Jordi Badia]