L’abellera vera o apífera (Ophrys apifera) és, entre les abelleres, una de les espècies que manté més constant la morfologia de la flor. Els sèpals són ovats, grans, de color rosat, vistosos tot i que els dos laterals poden apuntar cap avall i que el nervi central sol quedar marcat de verd. En canvi, els dos pètals laterals són petits, de forma cònica i d’un verd discret. El label té forma arrodonida i revoluta, superfície vellutada als marges i està flanquejat per dos geps laterals, punxeguts i encara més pilosos. A la base del label hi ha un parell de pseudoocels esfèrics, de color violeta ressaltats sobre un fons verd clar, més nítids que els de qualsevol altra espècie d’Ophrys. El color dominant al label és el marró violaci, que es combina amb una màcula netament violeta emmarcada en una franja verd clar i una gorja de color coure.
L’abellera vera és, entre les abelleres, una de les que llueix una flor més acolorida i intrigant als ulls dels humans, als quals recorda a un estrany himenòpter.
Amb un examen superficial, els sèpals rosats podrien portar a confondre O.apifera amb O.catalaunica, O.scolopax o O.tenthredinifera, però les particularitats de la flor permeten sempre la identificació certa amb una observació detallada. Existeix, això sí, una forma apocromàtica i amb label deformat d’O.apifera, rara, que ha rebut diversos noms i consideracions taxonòmiques.
L’abellera vera viu dispersa sense constituir poblacions nombroses als prats, en particular a les joncedes humides com altres abelleres, però hi floreix més tard. A la comarca de Bages, Ophrys apifera té el màxim de floració durant la primera quinzena de juny.
Les orquidàcies o orquídies són herbes que es caracteritzen per tenir unes llavors minúscules, les flors amb l’extrem de les estructures femenines soldades amb les masculines i amb un dels tres pètals (el label) generalment molt diferenciat, i també perquè generalment els grans de pol·len es presenten aglomerats en dues masses voluminoses anomenades pol·linis.
Les abelleres són orquídies del gènere Ophrys, que és principalment mediterrani. Es troba des de les Canàries fins al mar Caspi i des del Nord d’Àfrica fins a Escandinàvia. Les abelleres viuen sobretot en indrets assolellats amb sòls calcaris. El Bages destaca per l’abundància d’espècies d’aquest gènere, que és notable pel seu original sistema de pol·linització. Aquest procés el duen a terme, en gairebé totes les espècies d’abellera, petites abelles mascle de diferents espècies que transporten els pol·linis de flor en flor atrets per un reclam de tipus sexual. Aquest reclam és olfactiu i també visual, perquè el gran pètal bellament acolorit anomenat label imita l’olor i el color o la forma de la femella del pol·linitzador específic. Els pol·linis s’adhereixen al cos dels mascles estafats mentre intenten desesperadament copular amb les falses femelles. Així l’insecte podrà després pol·linitzar altres flors en intentar copular amb elles.
[fotos Jordi Badia].
- Vegeu l’article Abelleres, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.