L’àlber gris o pollancre canescent (Populus x canescens) és l’arbre d’origen híbrid entre l’ àlber (P. alba) i el trèmol (P. tremula). Té caràcters intermedis entre les dues espècies progenitores i mostra el vigor vegetatiu dels híbrids.
L’àlber gris ateny fàcilment i ràpida els 30 metres d’alçada gràcies al tronc d’escorça blanca que s’enfila dret. L’escorça no té tantes clivelles ni rugositats negres com la dels àlbers vells. Com la resta d’espècies del gènere Populus, l’àlber gris és un arbre dioic i de fulla caduca. Floreix abans de treure les fulles. Els aments femenins mesuren 4-6 cm de longitud, són per tant més curts que els de l’àlber. Només un percentatge molt petit de les llavors de l’àlber gris són fèrtils (2%?); el seu sistema reproductiu habitual és vegetatiu per rebrots d’arrel. Les fulles tenen un pecíol llarg, de com a mínim 5 cm de longitud, comprimit lateralment. El limbe té forma orbicular amb un marge sinuós irregular a mig camí entre els lòbuls grans que solen tenir les fulles d’àlber i el crenat regular de les fulles de trèmol. Els nervis secundaris formen un angle tancat amb el nervi principal de la fulla. Les fulles són verdes a l’anvers i inicialment porten un toment gris al revers; però, a diferència de l’àlber, el toment de l’àlber gris cau a mesura que avança la temporada fins que el revers de la fulla queda quasi glabre i d’un verd una mica més clar que el de l’anvers. Es diria que l’àlber gris és un àlber a la primavera, i un trèmol a l’estiu i a la tardor.
L’àlber gris viu a les terres fèrtils i humides prop de rieres i torrents. A la comarca de Bages en coneixem una única localitat: el torrent Fondo prop del mas de Les Torres (Sant Joan de Vilatorrada) on constitueix una població extensa que podria molt bé tractar-se d’un sol o d’uns pocs clons masculins.
[fotos Jordi Badia]